desarrestar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desarresto (cent.), desarreste (val.), desarrest (bal.) |
| desarrestes |
| desarresta |
| desarrestem, desarrestam (bal.) |
| desarresteu, desarrestau (bal.) |
| desarresten |
Perfet
| he desarrestat |
| has desarrestat |
| ha desarrestat |
| hem desarrestat |
| heu desarrestat |
| han desarrestat |
Imperfet
| desarrestava |
| desarrestaves |
| desarrestava |
| desarrestàvem |
| desarrestàveu |
| desarrestaven |
Plusquamperfet
| havia desarrestat |
| havies desarrestat |
| havia desarrestat |
| havíem desarrestat |
| havíeu desarrestat |
| havien desarrestat |
Passat simple
| desarrestí |
| desarrestares |
| desarrestà |
| desarrestàrem |
| desarrestàreu |
| desarrestaren |
Passat perifràstic
| vaig desarrestar |
| vas (vares) desarrestar |
| va desarrestar |
| vam (vàrem) desarrestar |
| vau (vàreu) desarrestar |
| van (varen) desarrestar |
Passat anterior
| haguí desarrestat |
| hagueres desarrestat |
| hagué desarrestat |
| haguérem desarrestat |
| haguéreu desarrestat |
| hagueren desarrestat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desarrestat |
| vas haver desarrestat |
| va haver desarrestat |
| vam haver desarrestat |
| vau haver desarrestat |
| van haver desarrestat |
Futur
| desarrestaré |
| desarrestaràs |
| desarrestarà |
| desarrestarem |
| desarrestareu |
| desarrestaran |
Futur perfet
| hauré desarrestat |
| hauràs desarrestat |
| haurà desarrestat |
| haurem desarrestat |
| haureu desarrestat |
| hauran desarrestat |
Condicional
| desarrestaria |
| desarrestaries |
| desarrestaria |
| desarrestaríem |
| desarrestaríeu |
| desarrestarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desarrestat |
| hauries (hagueres) desarrestat |
| hauria (haguera) desarrestat |
| hauríem (haguérem) desarrestat |
| hauríeu (haguéreu) desarrestat |
| haurien (hagueren) desarrestat |
Mode subjuntiu
Present
| desarresti, desarreste (val.) |
| desarrestis, desarrestes (val.) |
| desarresti, desarreste (val.) |
| desarrestem |
| desarresteu |
| desarrestin, desarresten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desarrestat |
| hagis (hages) desarrestat |
| hagi (haja) desarrestat |
| hàgim (hàgem) desarrestat |
| hàgiu (hàgeu) desarrestat |
| hagin (hagen) desarrestat |
Imperfet
| desarrestés, desarrestara (val.), desarrestàs (val., bal.) |
| desarrestessis, desarrestares (val.), desarrestassis (bal.), desarrestesses, desarrestasses (val., bal.) |
| desarrestés, desarrestara (val.), desarrestàs (val., bal.) |
| desarrestéssim, desarrestàrem (val.), desarrestàssim (bal.), desarrestéssem, desarrestàssem (val., bal.) |
| desarrestéssiu, desarrestàreu (val.), desarrestàssiu (bal.), desarrestésseu, desarrestàsseu (val., bal.) |
| desarrestessin, desarrestaren (val.), desarrestassin (bal.), desarrestessen, desarrestassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desarrestat |
| haguessis (hagueres) desarrestat |
| hagués (haguera) desarrestat |
| haguéssim (haguérem) desarrestat |
| haguéssiu (haguéreu) desarrestat |
| haguessin (hagueren) desarrestat |
Mode imperatiu
Present
| desarresta |
| desarresti, desarreste (val.) |
| desarrestem |
| desarresteu, desarrestau (bal.) |
| desarrestin, desarresten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desarrestar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desarrestat |
| Gerundi | desarrestant |
| Gerundi compost | havent desarrestat |
| Participi | desarrestat , desarrestada , desarrestats , desarrestades |
Definició
- Alçar l'arrest a algú.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017