desarrelar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desarrelo (cent.), desarrele (val.), desarrel (bal.) |
| desarreles |
| desarrela |
| desarrelem, desarrelam (bal.) |
| desarreleu, desarrelau (bal.) |
| desarrelen |
Perfet
| he desarrelat |
| has desarrelat |
| ha desarrelat |
| hem desarrelat |
| heu desarrelat |
| han desarrelat |
Imperfet
| desarrelava |
| desarrelaves |
| desarrelava |
| desarrelàvem |
| desarrelàveu |
| desarrelaven |
Plusquamperfet
| havia desarrelat |
| havies desarrelat |
| havia desarrelat |
| havíem desarrelat |
| havíeu desarrelat |
| havien desarrelat |
Passat simple
| desarrelí |
| desarrelares |
| desarrelà |
| desarrelàrem |
| desarrelàreu |
| desarrelaren |
Passat perifràstic
| vaig desarrelar |
| vas (vares) desarrelar |
| va desarrelar |
| vam (vàrem) desarrelar |
| vau (vàreu) desarrelar |
| van (varen) desarrelar |
Passat anterior
| haguí desarrelat |
| hagueres desarrelat |
| hagué desarrelat |
| haguérem desarrelat |
| haguéreu desarrelat |
| hagueren desarrelat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desarrelat |
| vas haver desarrelat |
| va haver desarrelat |
| vam haver desarrelat |
| vau haver desarrelat |
| van haver desarrelat |
Futur
| desarrelaré |
| desarrelaràs |
| desarrelarà |
| desarrelarem |
| desarrelareu |
| desarrelaran |
Futur perfet
| hauré desarrelat |
| hauràs desarrelat |
| haurà desarrelat |
| haurem desarrelat |
| haureu desarrelat |
| hauran desarrelat |
Condicional
| desarrelaria |
| desarrelaries |
| desarrelaria |
| desarrelaríem |
| desarrelaríeu |
| desarrelarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desarrelat |
| hauries (hagueres) desarrelat |
| hauria (haguera) desarrelat |
| hauríem (haguérem) desarrelat |
| hauríeu (haguéreu) desarrelat |
| haurien (hagueren) desarrelat |
Mode subjuntiu
Present
| desarreli, desarrele (val.) |
| desarrelis, desarreles (val.) |
| desarreli, desarrele (val.) |
| desarrelem |
| desarreleu |
| desarrelin, desarrelen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desarrelat |
| hagis (hages) desarrelat |
| hagi (haja) desarrelat |
| hàgim (hàgem) desarrelat |
| hàgiu (hàgeu) desarrelat |
| hagin (hagen) desarrelat |
Imperfet
| desarrelés, desarrelara (val.), desarrelàs (val., bal.) |
| desarrelessis, desarrelares (val.), desarrelassis (bal.), desarrelesses, desarrelasses (val., bal.) |
| desarrelés, desarrelara (val.), desarrelàs (val., bal.) |
| desarreléssim, desarrelàrem (val.), desarrelàssim (bal.), desarreléssem, desarrelàssem (val., bal.) |
| desarreléssiu, desarrelàreu (val.), desarrelàssiu (bal.), desarrelésseu, desarrelàsseu (val., bal.) |
| desarrelessin, desarrelaren (val.), desarrelassin (bal.), desarrelessen, desarrelassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desarrelat |
| haguessis (hagueres) desarrelat |
| hagués (haguera) desarrelat |
| haguéssim (haguérem) desarrelat |
| haguéssiu (haguéreu) desarrelat |
| haguessin (hagueren) desarrelat |
Mode imperatiu
Present
| desarrela |
| desarreli, desarrele (val.) |
| desarrelem |
| desarreleu, desarrelau (bal.) |
| desarrelin, desarrelen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desarrelar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desarrelat |
| Gerundi | desarrelant |
| Gerundi compost | havent desarrelat |
| Participi | desarrelat , desarrelada , desarrelats , desarrelades |
Definició
- Arrencar una planta o un arbre del lloc on està plantat.
- Perdre una qualitat que era intrínseca o habitual.
- Sentir-se fora del lloc oportú, emigrar forçosament fora del propi territori i no adaptar-se al nou.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017