desarrapar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desarrapo (cent.), desarrape (val.), desarrap (bal.) |
| desarrapes |
| desarrapa |
| desarrapem, desarrapam (bal.) |
| desarrapeu, desarrapau (bal.) |
| desarrapen |
Perfet
| he desarrapat |
| has desarrapat |
| ha desarrapat |
| hem desarrapat |
| heu desarrapat |
| han desarrapat |
Imperfet
| desarrapava |
| desarrapaves |
| desarrapava |
| desarrapàvem |
| desarrapàveu |
| desarrapaven |
Plusquamperfet
| havia desarrapat |
| havies desarrapat |
| havia desarrapat |
| havíem desarrapat |
| havíeu desarrapat |
| havien desarrapat |
Passat simple
| desarrapí |
| desarrapares |
| desarrapà |
| desarrapàrem |
| desarrapàreu |
| desarraparen |
Passat perifràstic
| vaig desarrapar |
| vas (vares) desarrapar |
| va desarrapar |
| vam (vàrem) desarrapar |
| vau (vàreu) desarrapar |
| van (varen) desarrapar |
Passat anterior
| haguí desarrapat |
| hagueres desarrapat |
| hagué desarrapat |
| haguérem desarrapat |
| haguéreu desarrapat |
| hagueren desarrapat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desarrapat |
| vas haver desarrapat |
| va haver desarrapat |
| vam haver desarrapat |
| vau haver desarrapat |
| van haver desarrapat |
Futur
| desarraparé |
| desarraparàs |
| desarraparà |
| desarraparem |
| desarrapareu |
| desarraparan |
Futur perfet
| hauré desarrapat |
| hauràs desarrapat |
| haurà desarrapat |
| haurem desarrapat |
| haureu desarrapat |
| hauran desarrapat |
Condicional
| desarraparia |
| desarraparies |
| desarraparia |
| desarraparíem |
| desarraparíeu |
| desarraparien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desarrapat |
| hauries (hagueres) desarrapat |
| hauria (haguera) desarrapat |
| hauríem (haguérem) desarrapat |
| hauríeu (haguéreu) desarrapat |
| haurien (hagueren) desarrapat |
Mode subjuntiu
Present
| desarrapi, desarrape (val.) |
| desarrapis, desarrapes (val.) |
| desarrapi, desarrape (val.) |
| desarrapem |
| desarrapeu |
| desarrapin, desarrapen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desarrapat |
| hagis (hages) desarrapat |
| hagi (haja) desarrapat |
| hàgim (hàgem) desarrapat |
| hàgiu (hàgeu) desarrapat |
| hagin (hagen) desarrapat |
Imperfet
| desarrapés, desarrapara (val.), desarrapàs (val., bal.) |
| desarrapessis, desarrapares (val.), desarrapassis (bal.), desarrapesses, desarrapasses (val., bal.) |
| desarrapés, desarrapara (val.), desarrapàs (val., bal.) |
| desarrapéssim, desarrapàrem (val.), desarrapàssim (bal.), desarrapéssem, desarrapàssem (val., bal.) |
| desarrapéssiu, desarrapàreu (val.), desarrapàssiu (bal.), desarrapésseu, desarrapàsseu (val., bal.) |
| desarrapessin, desarraparen (val.), desarrapassin (bal.), desarrapessen, desarrapassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desarrapat |
| haguessis (hagueres) desarrapat |
| hagués (haguera) desarrapat |
| haguéssim (haguérem) desarrapat |
| haguéssiu (haguéreu) desarrapat |
| haguessin (hagueren) desarrapat |
Mode imperatiu
Present
| desarrapa |
| desarrapi, desarrape (val.) |
| desarrapem |
| desarrapeu, desarrapau (bal.) |
| desarrapin, desarrapen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desarrapar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desarrapat |
| Gerundi | desarrapant |
| Gerundi compost | havent desarrapat |
| Participi | desarrapat , desarrapada , desarrapats , desarrapades |
Definició
- Separar quelcom d'allò a què està fermament fixat.
- L'operació del desarrapat és generalment important de fer quan se cerquen vins amb elegància i finor Jaume Ciurana, Els vins de Catalunya, 1980
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017