desarranjar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desarranjo (cent.), desarrange (val.), desarranj (bal.) |
| desarranges |
| desarranja |
| desarrangem, desarranjam (bal.) |
| desarrangeu, desarranjau (bal.) |
| desarrangen |
Perfet
| he desarranjat |
| has desarranjat |
| ha desarranjat |
| hem desarranjat |
| heu desarranjat |
| han desarranjat |
Imperfet
| desarranjava |
| desarranjaves |
| desarranjava |
| desarranjàvem |
| desarranjàveu |
| desarranjaven |
Plusquamperfet
| havia desarranjat |
| havies desarranjat |
| havia desarranjat |
| havíem desarranjat |
| havíeu desarranjat |
| havien desarranjat |
Passat simple
| desarrangí |
| desarranjares |
| desarranjà |
| desarranjàrem |
| desarranjàreu |
| desarranjaren |
Passat perifràstic
| vaig desarranjar |
| vas (vares) desarranjar |
| va desarranjar |
| vam (vàrem) desarranjar |
| vau (vàreu) desarranjar |
| van (varen) desarranjar |
Passat anterior
| haguí desarranjat |
| hagueres desarranjat |
| hagué desarranjat |
| haguérem desarranjat |
| haguéreu desarranjat |
| hagueren desarranjat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desarranjat |
| vas haver desarranjat |
| va haver desarranjat |
| vam haver desarranjat |
| vau haver desarranjat |
| van haver desarranjat |
Futur
| desarranjaré |
| desarranjaràs |
| desarranjarà |
| desarranjarem |
| desarranjareu |
| desarranjaran |
Futur perfet
| hauré desarranjat |
| hauràs desarranjat |
| haurà desarranjat |
| haurem desarranjat |
| haureu desarranjat |
| hauran desarranjat |
Condicional
| desarranjaria |
| desarranjaries |
| desarranjaria |
| desarranjaríem |
| desarranjaríeu |
| desarranjarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desarranjat |
| hauries (hagueres) desarranjat |
| hauria (haguera) desarranjat |
| hauríem (haguérem) desarranjat |
| hauríeu (haguéreu) desarranjat |
| haurien (hagueren) desarranjat |
Mode subjuntiu
Present
| desarrangi, desarrange (val.) |
| desarrangis, desarranges (val.) |
| desarrangi, desarrange (val.) |
| desarrangem |
| desarrangeu |
| desarrangin, desarrangen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desarranjat |
| hagis (hages) desarranjat |
| hagi (haja) desarranjat |
| hàgim (hàgem) desarranjat |
| hàgiu (hàgeu) desarranjat |
| hagin (hagen) desarranjat |
Imperfet
| desarrangés, desarranjara (val.), desarranjàs (val., bal.) |
| desarrangessis, desarranjares (val.), desarranjassis (bal.), desarrangesses, desarranjasses (val., bal.) |
| desarrangés, desarranjara (val.), desarranjàs (val., bal.) |
| desarrangéssim, desarranjàrem (val.), desarranjàssim (bal.), desarrangéssem, desarranjàssem (val., bal.) |
| desarrangéssiu, desarranjàreu (val.), desarranjàssiu (bal.), desarrangésseu, desarranjàsseu (val., bal.) |
| desarrangessin, desarranjaren (val.), desarranjassin (bal.), desarrangessen, desarranjassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desarranjat |
| haguessis (hagueres) desarranjat |
| hagués (haguera) desarranjat |
| haguéssim (haguérem) desarranjat |
| haguéssiu (haguéreu) desarranjat |
| haguessin (hagueren) desarranjat |
Mode imperatiu
Present
| desarranja |
| desarrangi, desarrange (val.) |
| desarrangem |
| desarrangeu, desarranjau (bal.) |
| desarrangin, desarrangen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desarranjar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desarranjat |
| Gerundi | desarranjant |
| Gerundi compost | havent desarranjat |
| Participi | desarranjat , desarranjada , desarranjats , desarranjades |
Definició
- Perdre el bon arranjament.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017