Conjugació en català del verb «desarnar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

desarnar

Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals

Mode indicatiu

Present
desarno (cent.), desarne (val.), desarn (bal.)
desarnes
desarna
desarnem, desarnam (bal.)
desarneu, desarnau (bal.)
desarnen
Perfet
he desarnat
has desarnat
ha desarnat
hem desarnat
heu desarnat
han desarnat
Imperfet
desarnava
desarnaves
desarnava
desarnàvem
desarnàveu
desarnaven
Plusquamperfet
havia desarnat
havies desarnat
havia desarnat
havíem desarnat
havíeu desarnat
havien desarnat
Passat simple
desarní
desarnares
desarnà
desarnàrem
desarnàreu
desarnaren
Passat perifràstic
vaig desarnar
vas (vares) desarnar
va desarnar
vam (vàrem) desarnar
vau (vàreu) desarnar
van (varen) desarnar
Passat anterior
haguí desarnat
hagueres desarnat
hagué desarnat
haguérem desarnat
haguéreu desarnat
hagueren desarnat
Passat anterior perifràstic
vaig haver desarnat
vas haver desarnat
va haver desarnat
vam haver desarnat
vau haver desarnat
van haver desarnat
Futur
desarnaré
desarnaràs
desarnarà
desarnarem
desarnareu
desarnaran
Futur perfet
hauré desarnat
hauràs desarnat
haurà desarnat
haurem desarnat
haureu desarnat
hauran desarnat
Condicional
desarnaria
desarnaries
desarnaria
desarnaríem
desarnaríeu
desarnarien
Condicional perfet
hauria (haguera) desarnat
hauries (hagueres) desarnat
hauria (haguera) desarnat
hauríem (haguérem) desarnat
hauríeu (haguéreu) desarnat
haurien (hagueren) desarnat

Tornar a l'índex

Mode subjuntiu

Present
desarni, desarne (val.)
desarnis, desarnes (val.)
desarni, desarne (val.)
desarnem
desarneu
desarnin, desarnen (val.)
Perfet
hagi (haja) desarnat
hagis (hages) desarnat
hagi (haja) desarnat
hàgim (hàgem) desarnat
hàgiu (hàgeu) desarnat
hagin (hagen) desarnat
Imperfet
desarnés, desarnara (val.), desarnàs (val., bal.)
desarnessis, desarnares (val.), desarnassis (bal.), desarnesses, desarnasses (val., bal.)
desarnés, desarnara (val.), desarnàs (val., bal.)
desarnéssim, desarnàrem (val.), desarnàssim (bal.), desarnéssem, desarnàssem (val., bal.)
desarnéssiu, desarnàreu (val.), desarnàssiu (bal.), desarnésseu, desarnàsseu (val., bal.)
desarnessin, desarnaren (val.), desarnassin (bal.), desarnessen, desarnassen (val., bal.)
Plusquamperfet
hagués (haguera) desarnat
haguessis (hagueres) desarnat
hagués (haguera) desarnat
haguéssim (haguérem) desarnat
haguéssiu (haguéreu) desarnat
haguessin (hagueren) desarnat

Tornar a l'índex

Mode imperatiu

Present
 
desarna
desarni, desarne (val.)
desarnem
desarneu, desarnau (bal.)
desarnin, desarnen (val.)

Tornar a l'índex

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desarnar
Infinitiu compost haver desarnat
Gerundi desarnant
Gerundi compost havent desarnat
Participi desarnat , desarnada , desarnats , desarnades

Tornar a l'índex

Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.