desarmar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desarmo (cent.), desarme (val.), desarm (bal.) |
| desarmes |
| desarma |
| desarmem, desarmam (bal.) |
| desarmeu, desarmau (bal.) |
| desarmen |
Perfet
| he desarmat |
| has desarmat |
| ha desarmat |
| hem desarmat |
| heu desarmat |
| han desarmat |
Imperfet
| desarmava |
| desarmaves |
| desarmava |
| desarmàvem |
| desarmàveu |
| desarmaven |
Plusquamperfet
| havia desarmat |
| havies desarmat |
| havia desarmat |
| havíem desarmat |
| havíeu desarmat |
| havien desarmat |
Passat simple
| desarmí |
| desarmares |
| desarmà |
| desarmàrem |
| desarmàreu |
| desarmaren |
Passat perifràstic
| vaig desarmar |
| vas (vares) desarmar |
| va desarmar |
| vam (vàrem) desarmar |
| vau (vàreu) desarmar |
| van (varen) desarmar |
Passat anterior
| haguí desarmat |
| hagueres desarmat |
| hagué desarmat |
| haguérem desarmat |
| haguéreu desarmat |
| hagueren desarmat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desarmat |
| vas haver desarmat |
| va haver desarmat |
| vam haver desarmat |
| vau haver desarmat |
| van haver desarmat |
Futur
| desarmaré |
| desarmaràs |
| desarmarà |
| desarmarem |
| desarmareu |
| desarmaran |
Futur perfet
| hauré desarmat |
| hauràs desarmat |
| haurà desarmat |
| haurem desarmat |
| haureu desarmat |
| hauran desarmat |
Condicional
| desarmaria |
| desarmaries |
| desarmaria |
| desarmaríem |
| desarmaríeu |
| desarmarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desarmat |
| hauries (hagueres) desarmat |
| hauria (haguera) desarmat |
| hauríem (haguérem) desarmat |
| hauríeu (haguéreu) desarmat |
| haurien (hagueren) desarmat |
Mode subjuntiu
Present
| desarmi, desarme (val.) |
| desarmis, desarmes (val.) |
| desarmi, desarme (val.) |
| desarmem |
| desarmeu |
| desarmin, desarmen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desarmat |
| hagis (hages) desarmat |
| hagi (haja) desarmat |
| hàgim (hàgem) desarmat |
| hàgiu (hàgeu) desarmat |
| hagin (hagen) desarmat |
Imperfet
| desarmés, desarmara (val.), desarmàs (val., bal.) |
| desarmessis, desarmares (val.), desarmassis (bal.), desarmesses, desarmasses (val., bal.) |
| desarmés, desarmara (val.), desarmàs (val., bal.) |
| desarméssim, desarmàrem (val.), desarmàssim (bal.), desarméssem, desarmàssem (val., bal.) |
| desarméssiu, desarmàreu (val.), desarmàssiu (bal.), desarmésseu, desarmàsseu (val., bal.) |
| desarmessin, desarmaren (val.), desarmassin (bal.), desarmessen, desarmassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desarmat |
| haguessis (hagueres) desarmat |
| hagués (haguera) desarmat |
| haguéssim (haguérem) desarmat |
| haguéssiu (haguéreu) desarmat |
| haguessin (hagueren) desarmat |
Mode imperatiu
Present
| desarma |
| desarmi, desarme (val.) |
| desarmem |
| desarmeu, desarmau (bal.) |
| desarmin, desarmen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desarmar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desarmat |
| Gerundi | desarmant |
| Gerundi compost | havent desarmat |
| Participi | desarmat , desarmada , desarmats , desarmades |
Definició
- Prendre les armes a algú.
- Acabats d'entrar , l'acte obligat era desarmar l'exèrcit . A la cridòria anterior , l' havia seguit un silenci asfixiant ; tothom passava per les mans de la gendarmeria o dels senegalesos. Elisa Reverter, Dones a l'infern, 1995
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017