desancorar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desancoro (cent.), desancore (val.), desancor (bal.) |
| desancores |
| desancora |
| desancorem, desancoram (bal.) |
| desancoreu, desancorau (bal.) |
| desancoren |
Perfet
| he desancorat |
| has desancorat |
| ha desancorat |
| hem desancorat |
| heu desancorat |
| han desancorat |
Imperfet
| desancorava |
| desancoraves |
| desancorava |
| desancoràvem |
| desancoràveu |
| desancoraven |
Plusquamperfet
| havia desancorat |
| havies desancorat |
| havia desancorat |
| havíem desancorat |
| havíeu desancorat |
| havien desancorat |
Passat simple
| desancorí |
| desancorares |
| desancorà |
| desancoràrem |
| desancoràreu |
| desancoraren |
Passat perifràstic
| vaig desancorar |
| vas (vares) desancorar |
| va desancorar |
| vam (vàrem) desancorar |
| vau (vàreu) desancorar |
| van (varen) desancorar |
Passat anterior
| haguí desancorat |
| hagueres desancorat |
| hagué desancorat |
| haguérem desancorat |
| haguéreu desancorat |
| hagueren desancorat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desancorat |
| vas haver desancorat |
| va haver desancorat |
| vam haver desancorat |
| vau haver desancorat |
| van haver desancorat |
Futur
| desancoraré |
| desancoraràs |
| desancorarà |
| desancorarem |
| desancorareu |
| desancoraran |
Futur perfet
| hauré desancorat |
| hauràs desancorat |
| haurà desancorat |
| haurem desancorat |
| haureu desancorat |
| hauran desancorat |
Condicional
| desancoraria |
| desancoraries |
| desancoraria |
| desancoraríem |
| desancoraríeu |
| desancorarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desancorat |
| hauries (hagueres) desancorat |
| hauria (haguera) desancorat |
| hauríem (haguérem) desancorat |
| hauríeu (haguéreu) desancorat |
| haurien (hagueren) desancorat |
Mode subjuntiu
Present
| desancori, desancore (val.) |
| desancoris, desancores (val.) |
| desancori, desancore (val.) |
| desancorem |
| desancoreu |
| desancorin, desancoren (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desancorat |
| hagis (hages) desancorat |
| hagi (haja) desancorat |
| hàgim (hàgem) desancorat |
| hàgiu (hàgeu) desancorat |
| hagin (hagen) desancorat |
Imperfet
| desancorés, desancorara (val.), desancoràs (val., bal.) |
| desancoressis, desancorares (val.), desancorassis (bal.), desancoresses, desancorasses (val., bal.) |
| desancorés, desancorara (val.), desancoràs (val., bal.) |
| desancoréssim, desancoràrem (val.), desancoràssim (bal.), desancoréssem, desancoràssem (val., bal.) |
| desancoréssiu, desancoràreu (val.), desancoràssiu (bal.), desancorésseu, desancoràsseu (val., bal.) |
| desancoressin, desancoraren (val.), desancorassin (bal.), desancoressen, desancorassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desancorat |
| haguessis (hagueres) desancorat |
| hagués (haguera) desancorat |
| haguéssim (haguérem) desancorat |
| haguéssiu (haguéreu) desancorat |
| haguessin (hagueren) desancorat |
Mode imperatiu
Present
| desancora |
| desancori, desancore (val.) |
| desancorem |
| desancoreu, desancorau (bal.) |
| desancorin, desancoren (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desancorar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desancorat |
| Gerundi | desancorant |
| Gerundi compost | havent desancorat |
| Participi | desancorat , desancorada , desancorats , desancorades |
Definició
- Recollir l'ancora que tenia fermada una embarcació o un globus.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017