Conjugació del verb «desanar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

desanar

Mode indicatiu

Present
jo desano (cent.), desane (val.), desan (bal.)
tu desanes
ell, ella, vostè desana
nosaltres desanem, desanam (bal.)
vosaltres, vós desaneu, desanau (bal.)
ells, elles, vostès desanen
Perfet
jo he desanat
tu has desanat
ell, ella, vostè ha desanat
nosaltres hem desanat
vosaltres, vós heu desanat
ells, elles, vostès han desanat
Imperfet
jo desanava
tu desanaves
ell, ella, vostè desanava
nosaltres desanàvem
vosaltres, vós desanàveu
ells, elles, vostès desanaven
Plusquamperfet
jo havia desanat
tu havies desanat
ell, ella, vostè havia desanat
nosaltres havíem desanat
vosaltres, vós havíeu desanat
ells, elles, vostès havien desanat
Passat simple
jo desaní
tu desanares
ell, ella, vostè desanà
nosaltres desanàrem
vosaltres, vós desanàreu
ells, elles, vostès desanaren
Passat perifràstic
jo vaig desanar
tu vas (vares) desanar
ell, ella, vostè va desanar
nosaltres vam (vàrem) desanar
vosaltres, vós vau (vàreu) desanar
ells, elles, vostès van (varen) desanar
Passat anterior
jo haguí desanat
tu hagueres desanat
ell, ella, vostè hagué desanat
nosaltres haguérem desanat
vosaltres, vós haguéreu desanat
ells, elles, vostès hagueren desanat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver desanat
tu vas haver desanat
ell, ella, vostè va haver desanat
nosaltres vam haver desanat
vosaltres, vós vau haver desanat
ells, elles, vostès van haver desanat
Futur
jo desanaré
tu desanaràs
ell, ella, vostè desanarà
nosaltres desanarem
vosaltres, vós desanareu
ells, elles, vostès desanaran
Futur perfet
jo hauré desanat
tu hauràs desanat
ell, ella, vostè haurà desanat
nosaltres haurem desanat
vosaltres, vós haureu desanat
ells, elles, vostès hauran desanat
Condicional
jo desanaria
tu desanaries
ell, ella, vostè desanaria
nosaltres desanaríem
vosaltres, vós desanaríeu
ells, elles, vostès desanarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) desanat
tu hauries (hagueres) desanat
ell, ella, vostè hauria (haguera) desanat
nosaltres hauríem (haguérem) desanat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) desanat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) desanat

desanar

Mode subjuntiu

Present
jo desani, desane (val.)
tu desanis, desanes (val.)
ell, ella, vostè desani, desane (val.)
nosaltres desanem
vosaltres, vós desaneu
ells, elles, vostès desanin, desanen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) desanat
tu hagis (hages) desanat
ell, ella, vostè hagi (haja) desanat
nosaltres hàgim (hàgem) desanat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) desanat
ells, elles, vostès hagin (hagen) desanat
Imperfet
jo desanés, desanara (val.), desanàs (val., bal.)
tu desanessis, desanares (val.), desanassis (bal.), desanesses, desanasses (val., bal.)
ell, ella, vostè desanés, desanara (val.), desanàs (val., bal.)
nosaltres desanéssim, desanàrem (val.), desanàssim (bal.), desanéssem, desanàssem (val., bal.)
vosaltres, vós desanéssiu, desanàreu (val.), desanàssiu (bal.), desanésseu, desanàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès desanessin, desanaren (val.), desanassin (bal.), desanessen, desanassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) desanat
tu haguessis (hagueres) desanat
ell, ella, vostè hagués (haguera) desanat
nosaltres haguéssim (haguérem) desanat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) desanat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) desanat

desanar

Imperatiu

Present
tu desana
ell, ella, vostè desani, desane (val.)
nosaltres desanem
vosaltres, vós desaneu, desanau (bal.)
ells, elles, vostès desanin, desanen (val.)

desanar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desanar
Infinitiu compost haver desanat
Gerundi desanant
Gerundi compost havent desanat
Participi desanat, desanada, desanats, desanades