desamarrar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desamarro (cent.), desamarre (val.), desamarr (bal.) |
| desamarres |
| desamarra |
| desamarrem, desamarram (bal.) |
| desamarreu, desamarrau (bal.) |
| desamarren |
Perfet
| he desamarrat |
| has desamarrat |
| ha desamarrat |
| hem desamarrat |
| heu desamarrat |
| han desamarrat |
Imperfet
| desamarrava |
| desamarraves |
| desamarrava |
| desamarràvem |
| desamarràveu |
| desamarraven |
Plusquamperfet
| havia desamarrat |
| havies desamarrat |
| havia desamarrat |
| havíem desamarrat |
| havíeu desamarrat |
| havien desamarrat |
Passat simple
| desamarrí |
| desamarrares |
| desamarrà |
| desamarràrem |
| desamarràreu |
| desamarraren |
Passat perifràstic
| vaig desamarrar |
| vas (vares) desamarrar |
| va desamarrar |
| vam (vàrem) desamarrar |
| vau (vàreu) desamarrar |
| van (varen) desamarrar |
Passat anterior
| haguí desamarrat |
| hagueres desamarrat |
| hagué desamarrat |
| haguérem desamarrat |
| haguéreu desamarrat |
| hagueren desamarrat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desamarrat |
| vas haver desamarrat |
| va haver desamarrat |
| vam haver desamarrat |
| vau haver desamarrat |
| van haver desamarrat |
Futur
| desamarraré |
| desamarraràs |
| desamarrarà |
| desamarrarem |
| desamarrareu |
| desamarraran |
Futur perfet
| hauré desamarrat |
| hauràs desamarrat |
| haurà desamarrat |
| haurem desamarrat |
| haureu desamarrat |
| hauran desamarrat |
Condicional
| desamarraria |
| desamarraries |
| desamarraria |
| desamarraríem |
| desamarraríeu |
| desamarrarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desamarrat |
| hauries (hagueres) desamarrat |
| hauria (haguera) desamarrat |
| hauríem (haguérem) desamarrat |
| hauríeu (haguéreu) desamarrat |
| haurien (hagueren) desamarrat |
Mode subjuntiu
Present
| desamarri, desamarre (val.) |
| desamarris, desamarres (val.) |
| desamarri, desamarre (val.) |
| desamarrem |
| desamarreu |
| desamarrin, desamarren (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desamarrat |
| hagis (hages) desamarrat |
| hagi (haja) desamarrat |
| hàgim (hàgem) desamarrat |
| hàgiu (hàgeu) desamarrat |
| hagin (hagen) desamarrat |
Imperfet
| desamarrés, desamarrara (val.), desamarràs (val., bal.) |
| desamarressis, desamarrares (val.), desamarrassis (bal.), desamarresses, desamarrasses (val., bal.) |
| desamarrés, desamarrara (val.), desamarràs (val., bal.) |
| desamarréssim, desamarràrem (val.), desamarràssim (bal.), desamarréssem, desamarràssem (val., bal.) |
| desamarréssiu, desamarràreu (val.), desamarràssiu (bal.), desamarrésseu, desamarràsseu (val., bal.) |
| desamarressin, desamarraren (val.), desamarrassin (bal.), desamarressen, desamarrassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desamarrat |
| haguessis (hagueres) desamarrat |
| hagués (haguera) desamarrat |
| haguéssim (haguérem) desamarrat |
| haguéssiu (haguéreu) desamarrat |
| haguessin (hagueren) desamarrat |
Mode imperatiu
Present
| desamarra |
| desamarri, desamarre (val.) |
| desamarrem |
| desamarreu, desamarrau (bal.) |
| desamarrin, desamarren (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desamarrar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desamarrat |
| Gerundi | desamarrant |
| Gerundi compost | havent desamarrat |
| Participi | desamarrat , desamarrada , desamarrats , desamarrades |
Definició
- Deslligar les amarres perquè una embarcació pugui maniobrar.
- Deslligar qualsevol altra cosa.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017