desalienar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desalieno (cent.), desaliene (val.), desalièn (bal.) |
| desalienes |
| desaliena |
| desalienem, desalienam (bal.) |
| desalieneu, desalienau (bal.) |
| desalienen |
Perfet
| he desalienat |
| has desalienat |
| ha desalienat |
| hem desalienat |
| heu desalienat |
| han desalienat |
Imperfet
| desalienava |
| desalienaves |
| desalienava |
| desalienàvem |
| desalienàveu |
| desalienaven |
Plusquamperfet
| havia desalienat |
| havies desalienat |
| havia desalienat |
| havíem desalienat |
| havíeu desalienat |
| havien desalienat |
Passat simple
| desaliení |
| desalienares |
| desalienà |
| desalienàrem |
| desalienàreu |
| desalienaren |
Passat perifràstic
| vaig desalienar |
| vas (vares) desalienar |
| va desalienar |
| vam (vàrem) desalienar |
| vau (vàreu) desalienar |
| van (varen) desalienar |
Passat anterior
| haguí desalienat |
| hagueres desalienat |
| hagué desalienat |
| haguérem desalienat |
| haguéreu desalienat |
| hagueren desalienat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desalienat |
| vas haver desalienat |
| va haver desalienat |
| vam haver desalienat |
| vau haver desalienat |
| van haver desalienat |
Futur
| desalienaré |
| desalienaràs |
| desalienarà |
| desalienarem |
| desalienareu |
| desalienaran |
Futur perfet
| hauré desalienat |
| hauràs desalienat |
| haurà desalienat |
| haurem desalienat |
| haureu desalienat |
| hauran desalienat |
Condicional
| desalienaria |
| desalienaries |
| desalienaria |
| desalienaríem |
| desalienaríeu |
| desalienarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desalienat |
| hauries (hagueres) desalienat |
| hauria (haguera) desalienat |
| hauríem (haguérem) desalienat |
| hauríeu (haguéreu) desalienat |
| haurien (hagueren) desalienat |
Mode subjuntiu
Present
| desalieni, desaliene (val.) |
| desalienis, desalienes (val.) |
| desalieni, desaliene (val.) |
| desalienem |
| desalieneu |
| desalienin, desalienen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desalienat |
| hagis (hages) desalienat |
| hagi (haja) desalienat |
| hàgim (hàgem) desalienat |
| hàgiu (hàgeu) desalienat |
| hagin (hagen) desalienat |
Imperfet
| desalienés, desalienara (val.), desalienàs (val., bal.) |
| desalienessis, desalienares (val.), desalienassis (bal.), desalienesses, desalienasses (val., bal.) |
| desalienés, desalienara (val.), desalienàs (val., bal.) |
| desalienéssim, desalienàrem (val.), desalienàssim (bal.), desalienéssem, desalienàssem (val., bal.) |
| desalienéssiu, desalienàreu (val.), desalienàssiu (bal.), desalienésseu, desalienàsseu (val., bal.) |
| desalienessin, desalienaren (val.), desalienassin (bal.), desalienessen, desalienassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desalienat |
| haguessis (hagueres) desalienat |
| hagués (haguera) desalienat |
| haguéssim (haguérem) desalienat |
| haguéssiu (haguéreu) desalienat |
| haguessin (hagueren) desalienat |
Mode imperatiu
Present
| desaliena |
| desalieni, desaliene (val.) |
| desalienem |
| desalieneu, desalienau (bal.) |
| desalienin, desalienen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desalienar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desalienat |
| Gerundi | desalienant |
| Gerundi compost | havent desalienat |
| Participi | desalienat , desalienada , desalienats , desalienades |
Definició
- Deixar d'estar alienat.
- La indústria cultural, de quina manera ha incidit sobre la «qualitat de vida» de les gents?; en quina mesura les ha alienat o desalienat?. María Dolores Burdeus, Manuel Garcia Grau, Joan Peraire, La diversitat discursiva, 1997
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017