desajuntar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desajunto (cent.), desajunte (val.), desajunt (bal.) |
| desajuntes |
| desajunta |
| desajuntem, desajuntam (bal.) |
| desajunteu, desajuntau (bal.) |
| desajunten |
Perfet
| he desajuntat |
| has desajuntat |
| ha desajuntat |
| hem desajuntat |
| heu desajuntat |
| han desajuntat |
Imperfet
| desajuntava |
| desajuntaves |
| desajuntava |
| desajuntàvem |
| desajuntàveu |
| desajuntaven |
Plusquamperfet
| havia desajuntat |
| havies desajuntat |
| havia desajuntat |
| havíem desajuntat |
| havíeu desajuntat |
| havien desajuntat |
Passat simple
| desajuntí |
| desajuntares |
| desajuntà |
| desajuntàrem |
| desajuntàreu |
| desajuntaren |
Passat perifràstic
| vaig desajuntar |
| vas (vares) desajuntar |
| va desajuntar |
| vam (vàrem) desajuntar |
| vau (vàreu) desajuntar |
| van (varen) desajuntar |
Passat anterior
| haguí desajuntat |
| hagueres desajuntat |
| hagué desajuntat |
| haguérem desajuntat |
| haguéreu desajuntat |
| hagueren desajuntat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desajuntat |
| vas haver desajuntat |
| va haver desajuntat |
| vam haver desajuntat |
| vau haver desajuntat |
| van haver desajuntat |
Futur
| desajuntaré |
| desajuntaràs |
| desajuntarà |
| desajuntarem |
| desajuntareu |
| desajuntaran |
Futur perfet
| hauré desajuntat |
| hauràs desajuntat |
| haurà desajuntat |
| haurem desajuntat |
| haureu desajuntat |
| hauran desajuntat |
Condicional
| desajuntaria |
| desajuntaries |
| desajuntaria |
| desajuntaríem |
| desajuntaríeu |
| desajuntarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desajuntat |
| hauries (hagueres) desajuntat |
| hauria (haguera) desajuntat |
| hauríem (haguérem) desajuntat |
| hauríeu (haguéreu) desajuntat |
| haurien (hagueren) desajuntat |
Mode subjuntiu
Present
| desajunti, desajunte (val.) |
| desajuntis, desajuntes (val.) |
| desajunti, desajunte (val.) |
| desajuntem |
| desajunteu |
| desajuntin, desajunten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desajuntat |
| hagis (hages) desajuntat |
| hagi (haja) desajuntat |
| hàgim (hàgem) desajuntat |
| hàgiu (hàgeu) desajuntat |
| hagin (hagen) desajuntat |
Imperfet
| desajuntés, desajuntara (val.), desajuntàs (val., bal.) |
| desajuntessis, desajuntares (val.), desajuntassis (bal.), desajuntesses, desajuntasses (val., bal.) |
| desajuntés, desajuntara (val.), desajuntàs (val., bal.) |
| desajuntéssim, desajuntàrem (val.), desajuntàssim (bal.), desajuntéssem, desajuntàssem (val., bal.) |
| desajuntéssiu, desajuntàreu (val.), desajuntàssiu (bal.), desajuntésseu, desajuntàsseu (val., bal.) |
| desajuntessin, desajuntaren (val.), desajuntassin (bal.), desajuntessen, desajuntassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desajuntat |
| haguessis (hagueres) desajuntat |
| hagués (haguera) desajuntat |
| haguéssim (haguérem) desajuntat |
| haguéssiu (haguéreu) desajuntat |
| haguessin (hagueren) desajuntat |
Mode imperatiu
Present
| desajunta |
| desajunti, desajunte (val.) |
| desajuntem |
| desajunteu, desajuntau (bal.) |
| desajuntin, desajunten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desajuntar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desajuntat |
| Gerundi | desajuntant |
| Gerundi compost | havent desajuntat |
| Participi | desajuntat , desajuntada , desajuntats , desajuntades |
Definició
- Separar allò que estava junt.
- Llavors ens vam desajuntar per entrar a la sala d'espectacles. Narcís Oller, La bogeria, 1898
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017