Conjugació en català del verb «desairar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

desairar

Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició

Mode indicatiu

Present
desairo (cent.), desaire (val.), desair (bal.)
desaires
desaira
desairem, desairam (bal.)
desaireu, desairau (bal.)
desairen
Perfet
he desairat
has desairat
ha desairat
hem desairat
heu desairat
han desairat
Imperfet
desairava
desairaves
desairava
desairàvem
desairàveu
desairaven
Plusquamperfet
havia desairat
havies desairat
havia desairat
havíem desairat
havíeu desairat
havien desairat
Passat simple
desairí
desairares
desairà
desairàrem
desairàreu
desairaren
Passat perifràstic
vaig desairar
vas (vares) desairar
va desairar
vam (vàrem) desairar
vau (vàreu) desairar
van (varen) desairar
Passat anterior
haguí desairat
hagueres desairat
hagué desairat
haguérem desairat
haguéreu desairat
hagueren desairat
Passat anterior perifràstic
vaig haver desairat
vas haver desairat
va haver desairat
vam haver desairat
vau haver desairat
van haver desairat
Futur
desairaré
desairaràs
desairarà
desairarem
desairareu
desairaran
Futur perfet
hauré desairat
hauràs desairat
haurà desairat
haurem desairat
haureu desairat
hauran desairat
Condicional
desairaria
desairaries
desairaria
desairaríem
desairaríeu
desairarien
Condicional perfet
hauria (haguera) desairat
hauries (hagueres) desairat
hauria (haguera) desairat
hauríem (haguérem) desairat
hauríeu (haguéreu) desairat
haurien (hagueren) desairat

Tornar a l'índex

Mode subjuntiu

Present
desairi, desaire (val.)
desairis, desaires (val.)
desairi, desaire (val.)
desairem
desaireu
desairin, desairen (val.)
Perfet
hagi (haja) desairat
hagis (hages) desairat
hagi (haja) desairat
hàgim (hàgem) desairat
hàgiu (hàgeu) desairat
hagin (hagen) desairat
Imperfet
desairés, desairara (val.), desairàs (val., bal.)
desairessis, desairares (val.), desairassis (bal.), desairesses, desairasses (val., bal.)
desairés, desairara (val.), desairàs (val., bal.)
desairéssim, desairàrem (val.), desairàssim (bal.), desairéssem, desairàssem (val., bal.)
desairéssiu, desairàreu (val.), desairàssiu (bal.), desairésseu, desairàsseu (val., bal.)
desairessin, desairaren (val.), desairassin (bal.), desairessen, desairassen (val., bal.)
Plusquamperfet
hagués (haguera) desairat
haguessis (hagueres) desairat
hagués (haguera) desairat
haguéssim (haguérem) desairat
haguéssiu (haguéreu) desairat
haguessin (hagueren) desairat

Tornar a l'índex

Mode imperatiu

Present
 
desaira
desairi, desaire (val.)
desairem
desaireu, desairau (bal.)
desairin, desairen (val.)

Tornar a l'índex

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desairar
Infinitiu compost haver desairat
Gerundi desairant
Gerundi compost havent desairat
Participi desairat , desairada , desairats , desairades

Tornar a l'índex

Definició

  1. afrontar

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Tornar a l'índex

Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.