desagrair
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desagraeixo (cent.), desagraesc (val., bal.), desagraïsc (val.) |
| desagraeixes, desagraïxes (val.) |
| desagraeix, desagraïx (val.) |
| desagraïm |
| desagraïu |
| desagraeixen, desagraïxen (val.) |
Perfet
| he desagraït |
| has desagraït |
| ha desagraït |
| hem desagraït |
| heu desagraït |
| han desagraït |
Imperfet
| desagraïa |
| desagraïes |
| desagraïa |
| desagraíem |
| desagraíeu |
| desagraïen |
Plusquamperfet
| havia desagraït |
| havies desagraït |
| havia desagraït |
| havíem desagraït |
| havíeu desagraït |
| havien desagraït |
Passat simple
| desagraí |
| desagraïres |
| desagraí |
| desagraírem |
| desagraíreu |
| desagraïren |
Passat perifràstic
| vaig desagrair |
| vas (vares) desagrair |
| va desagrair |
| vam (vàrem) desagrair |
| vau (vàreu) desagrair |
| van (varen) desagrair |
Passat anterior
| haguí desagraït |
| hagueres desagraït |
| hagué desagraït |
| haguérem desagraït |
| haguéreu desagraït |
| hagueren desagraït |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desagraït |
| vas haver desagraït |
| va haver desagraït |
| vam haver desagraït |
| vau haver desagraït |
| van haver desagraït |
Futur
| desagrairé |
| desagrairàs |
| desagrairà |
| desagrairem |
| desagraireu |
| desagrairan |
Futur perfet
| hauré desagraït |
| hauràs desagraït |
| haurà desagraït |
| haurem desagraït |
| haureu desagraït |
| hauran desagraït |
Condicional
| desagrairia |
| desagrairies |
| desagrairia |
| desagrairíem |
| desagrairíeu |
| desagrairien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desagraït |
| hauries (hagueres) desagraït |
| hauria (haguera) desagraït |
| hauríem (haguérem) desagraït |
| hauríeu (haguéreu) desagraït |
| haurien (hagueren) desagraït |
Mode subjuntiu
Present
| desagraeixi, desagraesca / desagraïsca (val.), desagraesqui (bal.) |
| desagraeixis, desagraesques / desagraïsques (val.), desagraesquis (bal.) |
| desagraeixi, desagraesca / desagraïsca (val.), desagraesqui (bal.) |
| desagraïm, desagraïguem (bal.) |
| desagraïu, desagraïgueu (bal.) |
| desagraeixin, desagraesquen / desagraïsquen (val.), desagraesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) desagraït |
| hagis (hages) desagraït |
| hagi (haja) desagraït |
| hàgim (hàgem) desagraït |
| hàgiu (hàgeu) desagraït |
| hagin (hagen) desagraït |
Imperfet
| desagraís, desagraïra (val.) |
| desagraïssis, desagraïres (val.), desagraïsses |
| desagraís, desagraïra (val.) |
| desagraíssim, desagraírem (val.), desagraíssem |
| desagraíssiu, desagraíreu (val.), desagraísseu |
| desagraïssin, desagraïren (val.), desagraïssen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desagraït |
| haguessis (hagueres) desagraït |
| hagués (haguera) desagraït |
| haguéssim (haguérem) desagraït |
| haguéssiu (haguéreu) desagraït |
| haguessin (hagueren) desagraït |
Mode imperatiu
Present
| desagraeix, desagraïx (val.) |
| desagraeixi, desagraesca / desagraïsca (val.), desagraesqui (bal.) |
| desagraïm, desagraïguem (bal.) |
| desagraïu |
| desagraeixin, desagraesquen / desagraïsquen (val.), desagraesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desagrair |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desagraït |
| Gerundi | desagraint |
| Gerundi compost | havent desagraït |
| Participi | desagraït , desagraïda , desagraïts , desagraïdes |
Definició
- No agrair.
- El desig de tots els excursionistes era fer el camí a peu, més, per a no desagrair l'amabilitat de l'esmentat senyor soci protector del Centre, aprofitaren els carruatges fins a l'entrada de les Costes. Butlleti del Centre excursionista de Catalunya, 1901
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017