desagradar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desagrado (cent.), desagrade (val.), desagrad (bal.) |
| desagrades |
| desagrada |
| desagradem, desagradam (bal.) |
| desagradeu, desagradau (bal.) |
| desagraden |
Perfet
| he desagradat |
| has desagradat |
| ha desagradat |
| hem desagradat |
| heu desagradat |
| han desagradat |
Imperfet
| desagradava |
| desagradaves |
| desagradava |
| desagradàvem |
| desagradàveu |
| desagradaven |
Plusquamperfet
| havia desagradat |
| havies desagradat |
| havia desagradat |
| havíem desagradat |
| havíeu desagradat |
| havien desagradat |
Passat simple
| desagradí |
| desagradares |
| desagradà |
| desagradàrem |
| desagradàreu |
| desagradaren |
Passat perifràstic
| vaig desagradar |
| vas (vares) desagradar |
| va desagradar |
| vam (vàrem) desagradar |
| vau (vàreu) desagradar |
| van (varen) desagradar |
Passat anterior
| haguí desagradat |
| hagueres desagradat |
| hagué desagradat |
| haguérem desagradat |
| haguéreu desagradat |
| hagueren desagradat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desagradat |
| vas haver desagradat |
| va haver desagradat |
| vam haver desagradat |
| vau haver desagradat |
| van haver desagradat |
Futur
| desagradaré |
| desagradaràs |
| desagradarà |
| desagradarem |
| desagradareu |
| desagradaran |
Futur perfet
| hauré desagradat |
| hauràs desagradat |
| haurà desagradat |
| haurem desagradat |
| haureu desagradat |
| hauran desagradat |
Condicional
| desagradaria |
| desagradaries |
| desagradaria |
| desagradaríem |
| desagradaríeu |
| desagradarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desagradat |
| hauries (hagueres) desagradat |
| hauria (haguera) desagradat |
| hauríem (haguérem) desagradat |
| hauríeu (haguéreu) desagradat |
| haurien (hagueren) desagradat |
Mode subjuntiu
Present
| desagradi, desagrade (val.) |
| desagradis, desagrades (val.) |
| desagradi, desagrade (val.) |
| desagradem |
| desagradeu |
| desagradin, desagraden (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desagradat |
| hagis (hages) desagradat |
| hagi (haja) desagradat |
| hàgim (hàgem) desagradat |
| hàgiu (hàgeu) desagradat |
| hagin (hagen) desagradat |
Imperfet
| desagradés, desagradara (val.), desagradàs (val., bal.) |
| desagradessis, desagradares (val.), desagradassis (bal.), desagradesses, desagradasses (val., bal.) |
| desagradés, desagradara (val.), desagradàs (val., bal.) |
| desagradéssim, desagradàrem (val.), desagradàssim (bal.), desagradéssem, desagradàssem (val., bal.) |
| desagradéssiu, desagradàreu (val.), desagradàssiu (bal.), desagradésseu, desagradàsseu (val., bal.) |
| desagradessin, desagradaren (val.), desagradassin (bal.), desagradessen, desagradassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desagradat |
| haguessis (hagueres) desagradat |
| hagués (haguera) desagradat |
| haguéssim (haguérem) desagradat |
| haguéssiu (haguéreu) desagradat |
| haguessin (hagueren) desagradat |
Mode imperatiu
Present
| desagrada |
| desagradi, desagrade (val.) |
| desagradem |
| desagradeu, desagradau (bal.) |
| desagradin, desagraden (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desagradar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desagradat |
| Gerundi | desagradant |
| Gerundi compost | havent desagradat |
| Participi | desagradat , desagradada , desagradats , desagradades |
Definició
- Percebre com a ofensiu als sentits.
- Em desagrada l'olor del tabac.
- Causar disgust, malestar emocional.
- Li desagraden els comiats.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017