Conjugació en català del verb «desacreditar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

desacreditar

Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició

Mode indicatiu

Present
desacredito (cent.), desacredite (val.), desacredit (bal.)
desacredites
desacredita
desacreditem, desacreditam (bal.)
desacrediteu, desacreditau (bal.)
desacrediten
Perfet
he desacreditat
has desacreditat
ha desacreditat
hem desacreditat
heu desacreditat
han desacreditat
Imperfet
desacreditava
desacreditaves
desacreditava
desacreditàvem
desacreditàveu
desacreditaven
Plusquamperfet
havia desacreditat
havies desacreditat
havia desacreditat
havíem desacreditat
havíeu desacreditat
havien desacreditat
Passat simple
desacredití
desacreditares
desacredità
desacreditàrem
desacreditàreu
desacreditaren
Passat perifràstic
vaig desacreditar
vas (vares) desacreditar
va desacreditar
vam (vàrem) desacreditar
vau (vàreu) desacreditar
van (varen) desacreditar
Passat anterior
haguí desacreditat
hagueres desacreditat
hagué desacreditat
haguérem desacreditat
haguéreu desacreditat
hagueren desacreditat
Passat anterior perifràstic
vaig haver desacreditat
vas haver desacreditat
va haver desacreditat
vam haver desacreditat
vau haver desacreditat
van haver desacreditat
Futur
desacreditaré
desacreditaràs
desacreditarà
desacreditarem
desacreditareu
desacreditaran
Futur perfet
hauré desacreditat
hauràs desacreditat
haurà desacreditat
haurem desacreditat
haureu desacreditat
hauran desacreditat
Condicional
desacreditaria
desacreditaries
desacreditaria
desacreditaríem
desacreditaríeu
desacreditarien
Condicional perfet
hauria (haguera) desacreditat
hauries (hagueres) desacreditat
hauria (haguera) desacreditat
hauríem (haguérem) desacreditat
hauríeu (haguéreu) desacreditat
haurien (hagueren) desacreditat

Tornar a l'índex

Mode subjuntiu

Present
desacrediti, desacredite (val.)
desacreditis, desacredites (val.)
desacrediti, desacredite (val.)
desacreditem
desacrediteu
desacreditin, desacrediten (val.)
Perfet
hagi (haja) desacreditat
hagis (hages) desacreditat
hagi (haja) desacreditat
hàgim (hàgem) desacreditat
hàgiu (hàgeu) desacreditat
hagin (hagen) desacreditat
Imperfet
desacredités, desacreditara (val.), desacreditàs (val., bal.)
desacreditessis, desacreditares (val.), desacreditassis (bal.), desacreditesses, desacreditasses (val., bal.)
desacredités, desacreditara (val.), desacreditàs (val., bal.)
desacreditéssim, desacreditàrem (val.), desacreditàssim (bal.), desacreditéssem, desacreditàssem (val., bal.)
desacreditéssiu, desacreditàreu (val.), desacreditàssiu (bal.), desacreditésseu, desacreditàsseu (val., bal.)
desacreditessin, desacreditaren (val.), desacreditassin (bal.), desacreditessen, desacreditassen (val., bal.)
Plusquamperfet
hagués (haguera) desacreditat
haguessis (hagueres) desacreditat
hagués (haguera) desacreditat
haguéssim (haguérem) desacreditat
haguéssiu (haguéreu) desacreditat
haguessin (hagueren) desacreditat

Tornar a l'índex

Mode imperatiu

Present
 
desacredita
desacrediti, desacredite (val.)
desacreditem
desacrediteu, desacreditau (bal.)
desacreditin, desacrediten (val.)

Tornar a l'índex

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desacreditar
Infinitiu compost haver desacreditat
Gerundi desacreditant
Gerundi compost havent desacreditat
Participi desacreditat , desacreditada , desacreditats , desacreditades

Tornar a l'índex

Definició

  1. Perdre la credibilitat, la confiança dels altres.
  2. Els templers ho sabien i, amb l'ajuda del Papa, els vam destruir; els càtars també ho sabien i els vam exterminar; els de la teologia de l'alliberament ho intuïen i van ser desacreditats. Esteban Martín, Andreu Carranza, La clau Gaudí, 2012
  3. Desposseir de les credencials.
  4. Els periodistes que no respectaven les normes van ser desacreditats.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Tornar a l'índex

Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.