desacostar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desacosto (cent.), desacoste (val.), desacost (bal.) |
| desacostes |
| desacosta |
| desacostem, desacostam (bal.) |
| desacosteu, desacostau (bal.) |
| desacosten |
Perfet
| he desacostat |
| has desacostat |
| ha desacostat |
| hem desacostat |
| heu desacostat |
| han desacostat |
Imperfet
| desacostava |
| desacostaves |
| desacostava |
| desacostàvem |
| desacostàveu |
| desacostaven |
Plusquamperfet
| havia desacostat |
| havies desacostat |
| havia desacostat |
| havíem desacostat |
| havíeu desacostat |
| havien desacostat |
Passat simple
| desacostí |
| desacostares |
| desacostà |
| desacostàrem |
| desacostàreu |
| desacostaren |
Passat perifràstic
| vaig desacostar |
| vas (vares) desacostar |
| va desacostar |
| vam (vàrem) desacostar |
| vau (vàreu) desacostar |
| van (varen) desacostar |
Passat anterior
| haguí desacostat |
| hagueres desacostat |
| hagué desacostat |
| haguérem desacostat |
| haguéreu desacostat |
| hagueren desacostat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desacostat |
| vas haver desacostat |
| va haver desacostat |
| vam haver desacostat |
| vau haver desacostat |
| van haver desacostat |
Futur
| desacostaré |
| desacostaràs |
| desacostarà |
| desacostarem |
| desacostareu |
| desacostaran |
Futur perfet
| hauré desacostat |
| hauràs desacostat |
| haurà desacostat |
| haurem desacostat |
| haureu desacostat |
| hauran desacostat |
Condicional
| desacostaria |
| desacostaries |
| desacostaria |
| desacostaríem |
| desacostaríeu |
| desacostarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desacostat |
| hauries (hagueres) desacostat |
| hauria (haguera) desacostat |
| hauríem (haguérem) desacostat |
| hauríeu (haguéreu) desacostat |
| haurien (hagueren) desacostat |
Mode subjuntiu
Present
| desacosti, desacoste (val.) |
| desacostis, desacostes (val.) |
| desacosti, desacoste (val.) |
| desacostem |
| desacosteu |
| desacostin, desacosten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desacostat |
| hagis (hages) desacostat |
| hagi (haja) desacostat |
| hàgim (hàgem) desacostat |
| hàgiu (hàgeu) desacostat |
| hagin (hagen) desacostat |
Imperfet
| desacostés, desacostara (val.), desacostàs (val., bal.) |
| desacostessis, desacostares (val.), desacostassis (bal.), desacostesses, desacostasses (val., bal.) |
| desacostés, desacostara (val.), desacostàs (val., bal.) |
| desacostéssim, desacostàrem (val.), desacostàssim (bal.), desacostéssem, desacostàssem (val., bal.) |
| desacostéssiu, desacostàreu (val.), desacostàssiu (bal.), desacostésseu, desacostàsseu (val., bal.) |
| desacostessin, desacostaren (val.), desacostassin (bal.), desacostessen, desacostassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desacostat |
| haguessis (hagueres) desacostat |
| hagués (haguera) desacostat |
| haguéssim (haguérem) desacostat |
| haguéssiu (haguéreu) desacostat |
| haguessin (hagueren) desacostat |
Mode imperatiu
Present
| desacosta |
| desacosti, desacoste (val.) |
| desacostem |
| desacosteu, desacostau (bal.) |
| desacostin, desacosten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desacostar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desacostat |
| Gerundi | desacostant |
| Gerundi compost | havent desacostat |
| Participi | desacostat , desacostada , desacostats , desacostades |
Definició
- Crear distància entre dues coses que estaven a prop.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017