desacontentar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals
Mode indicatiu
Present
| desacontento (cent.), desacontente (val.), desacontent (bal.) |
| desacontentes |
| desacontenta |
| desacontentem, desacontentam (bal.) |
| desacontenteu, desacontentau (bal.) |
| desacontenten |
Perfet
| he desacontentat |
| has desacontentat |
| ha desacontentat |
| hem desacontentat |
| heu desacontentat |
| han desacontentat |
Imperfet
| desacontentava |
| desacontentaves |
| desacontentava |
| desacontentàvem |
| desacontentàveu |
| desacontentaven |
Plusquamperfet
| havia desacontentat |
| havies desacontentat |
| havia desacontentat |
| havíem desacontentat |
| havíeu desacontentat |
| havien desacontentat |
Passat simple
| desacontentí |
| desacontentares |
| desacontentà |
| desacontentàrem |
| desacontentàreu |
| desacontentaren |
Passat perifràstic
| vaig desacontentar |
| vas (vares) desacontentar |
| va desacontentar |
| vam (vàrem) desacontentar |
| vau (vàreu) desacontentar |
| van (varen) desacontentar |
Passat anterior
| haguí desacontentat |
| hagueres desacontentat |
| hagué desacontentat |
| haguérem desacontentat |
| haguéreu desacontentat |
| hagueren desacontentat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desacontentat |
| vas haver desacontentat |
| va haver desacontentat |
| vam haver desacontentat |
| vau haver desacontentat |
| van haver desacontentat |
Futur
| desacontentaré |
| desacontentaràs |
| desacontentarà |
| desacontentarem |
| desacontentareu |
| desacontentaran |
Futur perfet
| hauré desacontentat |
| hauràs desacontentat |
| haurà desacontentat |
| haurem desacontentat |
| haureu desacontentat |
| hauran desacontentat |
Condicional
| desacontentaria |
| desacontentaries |
| desacontentaria |
| desacontentaríem |
| desacontentaríeu |
| desacontentarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desacontentat |
| hauries (hagueres) desacontentat |
| hauria (haguera) desacontentat |
| hauríem (haguérem) desacontentat |
| hauríeu (haguéreu) desacontentat |
| haurien (hagueren) desacontentat |
Mode subjuntiu
Present
| desacontenti, desacontente (val.) |
| desacontentis, desacontentes (val.) |
| desacontenti, desacontente (val.) |
| desacontentem |
| desacontenteu |
| desacontentin, desacontenten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desacontentat |
| hagis (hages) desacontentat |
| hagi (haja) desacontentat |
| hàgim (hàgem) desacontentat |
| hàgiu (hàgeu) desacontentat |
| hagin (hagen) desacontentat |
Imperfet
| desacontentés, desacontentara (val.), desacontentàs (val., bal.) |
| desacontentessis, desacontentares (val.), desacontentassis (bal.), desacontentesses, desacontentasses (val., bal.) |
| desacontentés, desacontentara (val.), desacontentàs (val., bal.) |
| desacontentéssim, desacontentàrem (val.), desacontentàssim (bal.), desacontentéssem, desacontentàssem (val., bal.) |
| desacontentéssiu, desacontentàreu (val.), desacontentàssiu (bal.), desacontentésseu, desacontentàsseu (val., bal.) |
| desacontentessin, desacontentaren (val.), desacontentassin (bal.), desacontentessen, desacontentassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desacontentat |
| haguessis (hagueres) desacontentat |
| hagués (haguera) desacontentat |
| haguéssim (haguérem) desacontentat |
| haguéssiu (haguéreu) desacontentat |
| haguessin (hagueren) desacontentat |
Mode imperatiu
Present
| desacontenta |
| desacontenti, desacontente (val.) |
| desacontentem |
| desacontenteu, desacontentau (bal.) |
| desacontentin, desacontenten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desacontentar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desacontentat |
| Gerundi | desacontentant |
| Gerundi compost | havent desacontentat |
| Participi | desacontentat , desacontentada , desacontentats , desacontentades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017