desaconhortar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals
Mode indicatiu
Present
| desaconhorto (cent.), desaconhorte (val.), desaconhort (bal.) |
| desaconhortes |
| desaconhorta |
| desaconhortem, desaconhortam (bal.) |
| desaconhorteu, desaconhortau (bal.) |
| desaconhorten |
Perfet
| he desaconhortat |
| has desaconhortat |
| ha desaconhortat |
| hem desaconhortat |
| heu desaconhortat |
| han desaconhortat |
Imperfet
| desaconhortava |
| desaconhortaves |
| desaconhortava |
| desaconhortàvem |
| desaconhortàveu |
| desaconhortaven |
Plusquamperfet
| havia desaconhortat |
| havies desaconhortat |
| havia desaconhortat |
| havíem desaconhortat |
| havíeu desaconhortat |
| havien desaconhortat |
Passat simple
| desaconhortí |
| desaconhortares |
| desaconhortà |
| desaconhortàrem |
| desaconhortàreu |
| desaconhortaren |
Passat perifràstic
| vaig desaconhortar |
| vas (vares) desaconhortar |
| va desaconhortar |
| vam (vàrem) desaconhortar |
| vau (vàreu) desaconhortar |
| van (varen) desaconhortar |
Passat anterior
| haguí desaconhortat |
| hagueres desaconhortat |
| hagué desaconhortat |
| haguérem desaconhortat |
| haguéreu desaconhortat |
| hagueren desaconhortat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desaconhortat |
| vas haver desaconhortat |
| va haver desaconhortat |
| vam haver desaconhortat |
| vau haver desaconhortat |
| van haver desaconhortat |
Futur
| desaconhortaré |
| desaconhortaràs |
| desaconhortarà |
| desaconhortarem |
| desaconhortareu |
| desaconhortaran |
Futur perfet
| hauré desaconhortat |
| hauràs desaconhortat |
| haurà desaconhortat |
| haurem desaconhortat |
| haureu desaconhortat |
| hauran desaconhortat |
Condicional
| desaconhortaria |
| desaconhortaries |
| desaconhortaria |
| desaconhortaríem |
| desaconhortaríeu |
| desaconhortarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desaconhortat |
| hauries (hagueres) desaconhortat |
| hauria (haguera) desaconhortat |
| hauríem (haguérem) desaconhortat |
| hauríeu (haguéreu) desaconhortat |
| haurien (hagueren) desaconhortat |
Mode subjuntiu
Present
| desaconhorti, desaconhorte (val.) |
| desaconhortis, desaconhortes (val.) |
| desaconhorti, desaconhorte (val.) |
| desaconhortem |
| desaconhorteu |
| desaconhortin, desaconhorten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desaconhortat |
| hagis (hages) desaconhortat |
| hagi (haja) desaconhortat |
| hàgim (hàgem) desaconhortat |
| hàgiu (hàgeu) desaconhortat |
| hagin (hagen) desaconhortat |
Imperfet
| desaconhortés, desaconhortara (val.), desaconhortàs (val., bal.) |
| desaconhortessis, desaconhortares (val.), desaconhortassis (bal.), desaconhortesses, desaconhortasses (val., bal.) |
| desaconhortés, desaconhortara (val.), desaconhortàs (val., bal.) |
| desaconhortéssim, desaconhortàrem (val.), desaconhortàssim (bal.), desaconhortéssem, desaconhortàssem (val., bal.) |
| desaconhortéssiu, desaconhortàreu (val.), desaconhortàssiu (bal.), desaconhortésseu, desaconhortàsseu (val., bal.) |
| desaconhortessin, desaconhortaren (val.), desaconhortassin (bal.), desaconhortessen, desaconhortassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desaconhortat |
| haguessis (hagueres) desaconhortat |
| hagués (haguera) desaconhortat |
| haguéssim (haguérem) desaconhortat |
| haguéssiu (haguéreu) desaconhortat |
| haguessin (hagueren) desaconhortat |
Mode imperatiu
Present
| desaconhorta |
| desaconhorti, desaconhorte (val.) |
| desaconhortem |
| desaconhorteu, desaconhortau (bal.) |
| desaconhortin, desaconhorten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desaconhortar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desaconhortat |
| Gerundi | desaconhortant |
| Gerundi compost | havent desaconhortat |
| Participi | desaconhortat , desaconhortada , desaconhortats , desaconhortades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017