desacollir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desacullo (cent.), desacull (val., bal.) |
| desaculls |
| desacull |
| desacollim |
| desacolliu |
| desacullen |
Perfet
| he desacollit |
| has desacollit |
| ha desacollit |
| hem desacollit |
| heu desacollit |
| han desacollit |
Imperfet
| desacollia |
| desacollies |
| desacollia |
| desacollíem |
| desacollíeu |
| desacollien |
Plusquamperfet
| havia desacollit |
| havies desacollit |
| havia desacollit |
| havíem desacollit |
| havíeu desacollit |
| havien desacollit |
Passat simple
| desacollí |
| desacollires |
| desacollí |
| desacollírem |
| desacollíreu |
| desacolliren |
Passat perifràstic
| vaig desacollir |
| vas (vares) desacollir |
| va desacollir |
| vam (vàrem) desacollir |
| vau (vàreu) desacollir |
| van (varen) desacollir |
Passat anterior
| haguí desacollit |
| hagueres desacollit |
| hagué desacollit |
| haguérem desacollit |
| haguéreu desacollit |
| hagueren desacollit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desacollit |
| vas haver desacollit |
| va haver desacollit |
| vam haver desacollit |
| vau haver desacollit |
| van haver desacollit |
Futur
| desacolliré |
| desacolliràs |
| desacollirà |
| desacollirem |
| desacollireu |
| desacolliran |
Futur perfet
| hauré desacollit |
| hauràs desacollit |
| haurà desacollit |
| haurem desacollit |
| haureu desacollit |
| hauran desacollit |
Condicional
| desacolliria |
| desacolliries |
| desacolliria |
| desacolliríem |
| desacolliríeu |
| desacollirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desacollit |
| hauries (hagueres) desacollit |
| hauria (haguera) desacollit |
| hauríem (haguérem) desacollit |
| hauríeu (haguéreu) desacollit |
| haurien (hagueren) desacollit |
Mode subjuntiu
Present
| desaculli, desaculla (val.) |
| desacullis, desaculles (val.) |
| desaculli, desaculla (val.) |
| desacollim |
| desacolliu |
| desacullin, desacullen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desacollit |
| hagis (hages) desacollit |
| hagi (haja) desacollit |
| hàgim (hàgem) desacollit |
| hàgiu (hàgeu) desacollit |
| hagin (hagen) desacollit |
Imperfet
| desacollís, desacollira (val.) |
| desacollissis, desacollires (val.), desacollisses |
| desacollís, desacollira (val.) |
| desacollíssim, desacollírem (val.), desacollíssem |
| desacollíssiu, desacollíreu (val.), desacollísseu |
| desacollissin, desacolliren (val.), desacollissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desacollit |
| haguessis (hagueres) desacollit |
| hagués (haguera) desacollit |
| haguéssim (haguérem) desacollit |
| haguéssiu (haguéreu) desacollit |
| haguessin (hagueren) desacollit |
Mode imperatiu
Present
| desacull |
| desaculli, desaculla (val.) |
| desacollim |
| desacolliu |
| desacullin, desacullen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desacollir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desacollit |
| Gerundi | desacollint |
| Gerundi compost | havent desacollit |
| Participi | desacollit , desacollida , desacollits , desacollides |
Definició
- Acollir malament o rebutjar.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017