desacatar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desacato (cent.), desacate (val.), desacat (bal.) |
| desacates |
| desacata |
| desacatem, desacatam (bal.) |
| desacateu, desacatau (bal.) |
| desacaten |
Perfet
| he desacatat |
| has desacatat |
| ha desacatat |
| hem desacatat |
| heu desacatat |
| han desacatat |
Imperfet
| desacatava |
| desacataves |
| desacatava |
| desacatàvem |
| desacatàveu |
| desacataven |
Plusquamperfet
| havia desacatat |
| havies desacatat |
| havia desacatat |
| havíem desacatat |
| havíeu desacatat |
| havien desacatat |
Passat simple
| desacatí |
| desacatares |
| desacatà |
| desacatàrem |
| desacatàreu |
| desacataren |
Passat perifràstic
| vaig desacatar |
| vas (vares) desacatar |
| va desacatar |
| vam (vàrem) desacatar |
| vau (vàreu) desacatar |
| van (varen) desacatar |
Passat anterior
| haguí desacatat |
| hagueres desacatat |
| hagué desacatat |
| haguérem desacatat |
| haguéreu desacatat |
| hagueren desacatat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desacatat |
| vas haver desacatat |
| va haver desacatat |
| vam haver desacatat |
| vau haver desacatat |
| van haver desacatat |
Futur
| desacataré |
| desacataràs |
| desacatarà |
| desacatarem |
| desacatareu |
| desacataran |
Futur perfet
| hauré desacatat |
| hauràs desacatat |
| haurà desacatat |
| haurem desacatat |
| haureu desacatat |
| hauran desacatat |
Condicional
| desacataria |
| desacataries |
| desacataria |
| desacataríem |
| desacataríeu |
| desacatarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desacatat |
| hauries (hagueres) desacatat |
| hauria (haguera) desacatat |
| hauríem (haguérem) desacatat |
| hauríeu (haguéreu) desacatat |
| haurien (hagueren) desacatat |
Mode subjuntiu
Present
| desacati, desacate (val.) |
| desacatis, desacates (val.) |
| desacati, desacate (val.) |
| desacatem |
| desacateu |
| desacatin, desacaten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desacatat |
| hagis (hages) desacatat |
| hagi (haja) desacatat |
| hàgim (hàgem) desacatat |
| hàgiu (hàgeu) desacatat |
| hagin (hagen) desacatat |
Imperfet
| desacatés, desacatara (val.), desacatàs (val., bal.) |
| desacatessis, desacatares (val.), desacatassis (bal.), desacatesses, desacatasses (val., bal.) |
| desacatés, desacatara (val.), desacatàs (val., bal.) |
| desacatéssim, desacatàrem (val.), desacatàssim (bal.), desacatéssem, desacatàssem (val., bal.) |
| desacatéssiu, desacatàreu (val.), desacatàssiu (bal.), desacatésseu, desacatàsseu (val., bal.) |
| desacatessin, desacataren (val.), desacatassin (bal.), desacatessen, desacatassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desacatat |
| haguessis (hagueres) desacatat |
| hagués (haguera) desacatat |
| haguéssim (haguérem) desacatat |
| haguéssiu (haguéreu) desacatat |
| haguessin (hagueren) desacatat |
Mode imperatiu
Present
| desacata |
| desacati, desacate (val.) |
| desacatem |
| desacateu, desacatau (bal.) |
| desacatin, desacaten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desacatar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desacatat |
| Gerundi | desacatant |
| Gerundi compost | havent desacatat |
| Participi | desacatat , desacatada , desacatats , desacatades |
Definició
- Desobeir la autoritat.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017