desacatar
Mode indicatiu
Present
jo | desacato (cent.), desacate (val.), desacat (bal.) |
---|---|
tu | desacates |
ell, ella, vostè | desacata |
nosaltres | desacatem, desacatam (bal.) |
vosaltres, vós | desacateu, desacatau (bal.) |
ells, elles, vostès | desacaten |
Perfet
jo | he desacatat |
---|---|
tu | has desacatat |
ell, ella, vostè | ha desacatat |
nosaltres | hem desacatat |
vosaltres, vós | heu desacatat |
ells, elles, vostès | han desacatat |
Imperfet
jo | desacatava |
---|---|
tu | desacataves |
ell, ella, vostè | desacatava |
nosaltres | desacatàvem |
vosaltres, vós | desacatàveu |
ells, elles, vostès | desacataven |
Plusquamperfet
jo | havia desacatat |
---|---|
tu | havies desacatat |
ell, ella, vostè | havia desacatat |
nosaltres | havíem desacatat |
vosaltres, vós | havíeu desacatat |
ells, elles, vostès | havien desacatat |
Passat simple
jo | desacatí |
---|---|
tu | desacatares |
ell, ella, vostè | desacatà |
nosaltres | desacatàrem |
vosaltres, vós | desacatàreu |
ells, elles, vostès | desacataren |
Passat perifràstic
jo | vaig desacatar |
---|---|
tu | vas (vares) desacatar |
ell, ella, vostè | va desacatar |
nosaltres | vam (vàrem) desacatar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) desacatar |
ells, elles, vostès | van (varen) desacatar |
Passat anterior
jo | haguí desacatat |
---|---|
tu | hagueres desacatat |
ell, ella, vostè | hagué desacatat |
nosaltres | haguérem desacatat |
vosaltres, vós | haguéreu desacatat |
ells, elles, vostès | hagueren desacatat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver desacatat |
---|---|
tu | vas haver desacatat |
ell, ella, vostè | va haver desacatat |
nosaltres | vam haver desacatat |
vosaltres, vós | vau haver desacatat |
ells, elles, vostès | van haver desacatat |
Futur
jo | desacataré |
---|---|
tu | desacataràs |
ell, ella, vostè | desacatarà |
nosaltres | desacatarem |
vosaltres, vós | desacatareu |
ells, elles, vostès | desacataran |
Futur perfet
jo | hauré desacatat |
---|---|
tu | hauràs desacatat |
ell, ella, vostè | haurà desacatat |
nosaltres | haurem desacatat |
vosaltres, vós | haureu desacatat |
ells, elles, vostès | hauran desacatat |
Condicional
jo | desacataria |
---|---|
tu | desacataries |
ell, ella, vostè | desacataria |
nosaltres | desacataríem |
vosaltres, vós | desacataríeu |
ells, elles, vostès | desacatarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) desacatat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) desacatat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) desacatat |
nosaltres | hauríem (haguérem) desacatat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) desacatat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) desacatat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
desacatar
Mode subjuntiu
Present
jo | desacati, desacate (val.) |
---|---|
tu | desacatis, desacates (val.) |
ell, ella, vostè | desacati, desacate (val.) |
nosaltres | desacatem |
vosaltres, vós | desacateu |
ells, elles, vostès | desacatin, desacaten (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) desacatat |
---|---|
tu | hagis (hages) desacatat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) desacatat |
nosaltres | hàgim (hàgem) desacatat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) desacatat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) desacatat |
Imperfet
jo | desacatés, desacatara (val.), desacatàs (val., bal.) |
---|---|
tu | desacatessis, desacatares (val.), desacatassis (bal.), desacatesses, desacatasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | desacatés, desacatara (val.), desacatàs (val., bal.) |
nosaltres | desacatéssim, desacatàrem (val.), desacatàssim (bal.), desacatéssem, desacatàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | desacatéssiu, desacatàreu (val.), desacatàssiu (bal.), desacatésseu, desacatàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | desacatessin, desacataren (val.), desacatassin (bal.), desacatessen, desacatassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) desacatat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) desacatat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) desacatat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) desacatat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) desacatat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) desacatat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
desacatar
Mode imperatiu
Present
tu | desacata |
---|---|
ell, ella, vostè | desacati, desacate (val.) |
nosaltres | desacatem |
vosaltres, vós | desacateu, desacatau (bal.) |
ells, elles, vostès | desacatin, desacaten (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
desacatar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | desacatar |
---|---|
Infinitiu compost | haver desacatat |
Gerundi | desacatant |
Gerundi compost | havent desacatat |
Participi | desacatat, desacatada, desacatats, desacatades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
desacatar
- Desobeir la autoritat.
- Perquè és l'ocasió propícia per tafanejar, per transgredir l'impropi, per desacatar allò prohibit. Pepa Penadés, La memòria del gessamí, 2012
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.