desacarar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals
Mode indicatiu
Present
| desacaro (cent.), desacare (val.), desacar (bal.) |
| desacares |
| desacara |
| desacarem, desacaram (bal.) |
| desacareu, desacarau (bal.) |
| desacaren |
Perfet
| he desacarat |
| has desacarat |
| ha desacarat |
| hem desacarat |
| heu desacarat |
| han desacarat |
Imperfet
| desacarava |
| desacaraves |
| desacarava |
| desacaràvem |
| desacaràveu |
| desacaraven |
Plusquamperfet
| havia desacarat |
| havies desacarat |
| havia desacarat |
| havíem desacarat |
| havíeu desacarat |
| havien desacarat |
Passat simple
| desacarí |
| desacarares |
| desacarà |
| desacaràrem |
| desacaràreu |
| desacararen |
Passat perifràstic
| vaig desacarar |
| vas (vares) desacarar |
| va desacarar |
| vam (vàrem) desacarar |
| vau (vàreu) desacarar |
| van (varen) desacarar |
Passat anterior
| haguí desacarat |
| hagueres desacarat |
| hagué desacarat |
| haguérem desacarat |
| haguéreu desacarat |
| hagueren desacarat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desacarat |
| vas haver desacarat |
| va haver desacarat |
| vam haver desacarat |
| vau haver desacarat |
| van haver desacarat |
Futur
| desacararé |
| desacararàs |
| desacararà |
| desacararem |
| desacarareu |
| desacararan |
Futur perfet
| hauré desacarat |
| hauràs desacarat |
| haurà desacarat |
| haurem desacarat |
| haureu desacarat |
| hauran desacarat |
Condicional
| desacararia |
| desacararies |
| desacararia |
| desacararíem |
| desacararíeu |
| desacararien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desacarat |
| hauries (hagueres) desacarat |
| hauria (haguera) desacarat |
| hauríem (haguérem) desacarat |
| hauríeu (haguéreu) desacarat |
| haurien (hagueren) desacarat |
Mode subjuntiu
Present
| desacari, desacare (val.) |
| desacaris, desacares (val.) |
| desacari, desacare (val.) |
| desacarem |
| desacareu |
| desacarin, desacaren (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desacarat |
| hagis (hages) desacarat |
| hagi (haja) desacarat |
| hàgim (hàgem) desacarat |
| hàgiu (hàgeu) desacarat |
| hagin (hagen) desacarat |
Imperfet
| desacarés, desacarara (val.), desacaràs (val., bal.) |
| desacaressis, desacarares (val.), desacarassis (bal.), desacaresses, desacarasses (val., bal.) |
| desacarés, desacarara (val.), desacaràs (val., bal.) |
| desacaréssim, desacaràrem (val.), desacaràssim (bal.), desacaréssem, desacaràssem (val., bal.) |
| desacaréssiu, desacaràreu (val.), desacaràssiu (bal.), desacarésseu, desacaràsseu (val., bal.) |
| desacaressin, desacararen (val.), desacarassin (bal.), desacaressen, desacarassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desacarat |
| haguessis (hagueres) desacarat |
| hagués (haguera) desacarat |
| haguéssim (haguérem) desacarat |
| haguéssiu (haguéreu) desacarat |
| haguessin (hagueren) desacarat |
Mode imperatiu
Present
| desacara |
| desacari, desacare (val.) |
| desacarem |
| desacareu, desacarau (bal.) |
| desacarin, desacaren (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desacarar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desacarat |
| Gerundi | desacarant |
| Gerundi compost | havent desacarat |
| Participi | desacarat , desacarada , desacarats , desacarades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017