desabrigar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desabrigo (cent.), desabrigue (val.), desabric (bal.) |
| desabrigues |
| desabriga |
| desabriguem, desabrigam (bal.) |
| desabrigueu, desabrigau (bal.) |
| desabriguen |
Perfet
| he desabrigat |
| has desabrigat |
| ha desabrigat |
| hem desabrigat |
| heu desabrigat |
| han desabrigat |
Imperfet
| desabrigava |
| desabrigaves |
| desabrigava |
| desabrigàvem |
| desabrigàveu |
| desabrigaven |
Plusquamperfet
| havia desabrigat |
| havies desabrigat |
| havia desabrigat |
| havíem desabrigat |
| havíeu desabrigat |
| havien desabrigat |
Passat simple
| desabriguí |
| desabrigares |
| desabrigà |
| desabrigàrem |
| desabrigàreu |
| desabrigaren |
Passat perifràstic
| vaig desabrigar |
| vas (vares) desabrigar |
| va desabrigar |
| vam (vàrem) desabrigar |
| vau (vàreu) desabrigar |
| van (varen) desabrigar |
Passat anterior
| haguí desabrigat |
| hagueres desabrigat |
| hagué desabrigat |
| haguérem desabrigat |
| haguéreu desabrigat |
| hagueren desabrigat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desabrigat |
| vas haver desabrigat |
| va haver desabrigat |
| vam haver desabrigat |
| vau haver desabrigat |
| van haver desabrigat |
Futur
| desabrigaré |
| desabrigaràs |
| desabrigarà |
| desabrigarem |
| desabrigareu |
| desabrigaran |
Futur perfet
| hauré desabrigat |
| hauràs desabrigat |
| haurà desabrigat |
| haurem desabrigat |
| haureu desabrigat |
| hauran desabrigat |
Condicional
| desabrigaria |
| desabrigaries |
| desabrigaria |
| desabrigaríem |
| desabrigaríeu |
| desabrigarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desabrigat |
| hauries (hagueres) desabrigat |
| hauria (haguera) desabrigat |
| hauríem (haguérem) desabrigat |
| hauríeu (haguéreu) desabrigat |
| haurien (hagueren) desabrigat |
Mode subjuntiu
Present
| desabrigui, desabrigue (val.) |
| desabriguis, desabrigues (val.) |
| desabrigui, desabrigue (val.) |
| desabriguem |
| desabrigueu |
| desabriguin, desabriguen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desabrigat |
| hagis (hages) desabrigat |
| hagi (haja) desabrigat |
| hàgim (hàgem) desabrigat |
| hàgiu (hàgeu) desabrigat |
| hagin (hagen) desabrigat |
Imperfet
| desabrigués, desabrigara (val.), desabrigàs (val., bal.) |
| desabriguessis, desabrigares (val.), desabrigassis (bal.), desabriguesses, desabrigasses (val., bal.) |
| desabrigués, desabrigara (val.), desabrigàs (val., bal.) |
| desabriguéssim, desabrigàrem (val.), desabrigàssim (bal.), desabriguéssem, desabrigàssem (val., bal.) |
| desabriguéssiu, desabrigàreu (val.), desabrigàssiu (bal.), desabriguésseu, desabrigàsseu (val., bal.) |
| desabriguessin, desabrigaren (val.), desabrigassin (bal.), desabriguessen, desabrigassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desabrigat |
| haguessis (hagueres) desabrigat |
| hagués (haguera) desabrigat |
| haguéssim (haguérem) desabrigat |
| haguéssiu (haguéreu) desabrigat |
| haguessin (hagueren) desabrigat |
Mode imperatiu
Present
| desabriga |
| desabrigui, desabrigue (val.) |
| desabriguem |
| desabrigueu, desabrigau (bal.) |
| desabriguin, desabriguen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desabrigar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desabrigat |
| Gerundi | desabrigant |
| Gerundi compost | havent desabrigat |
| Participi | desabrigat , desabrigada , desabrigats , desabrigades |
Definició
- Llevar-se la roba d'abric.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017