desabillar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desabillo (cent.), desabille (val.), desabill (bal.) |
| desabilles |
| desabilla |
| desabillem, desabillam (bal.) |
| desabilleu, desabillau (bal.) |
| desabillen |
Perfet
| he desabillat |
| has desabillat |
| ha desabillat |
| hem desabillat |
| heu desabillat |
| han desabillat |
Imperfet
| desabillava |
| desabillaves |
| desabillava |
| desabillàvem |
| desabillàveu |
| desabillaven |
Plusquamperfet
| havia desabillat |
| havies desabillat |
| havia desabillat |
| havíem desabillat |
| havíeu desabillat |
| havien desabillat |
Passat simple
| desabillí |
| desabillares |
| desabillà |
| desabillàrem |
| desabillàreu |
| desabillaren |
Passat perifràstic
| vaig desabillar |
| vas (vares) desabillar |
| va desabillar |
| vam (vàrem) desabillar |
| vau (vàreu) desabillar |
| van (varen) desabillar |
Passat anterior
| haguí desabillat |
| hagueres desabillat |
| hagué desabillat |
| haguérem desabillat |
| haguéreu desabillat |
| hagueren desabillat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desabillat |
| vas haver desabillat |
| va haver desabillat |
| vam haver desabillat |
| vau haver desabillat |
| van haver desabillat |
Futur
| desabillaré |
| desabillaràs |
| desabillarà |
| desabillarem |
| desabillareu |
| desabillaran |
Futur perfet
| hauré desabillat |
| hauràs desabillat |
| haurà desabillat |
| haurem desabillat |
| haureu desabillat |
| hauran desabillat |
Condicional
| desabillaria |
| desabillaries |
| desabillaria |
| desabillaríem |
| desabillaríeu |
| desabillarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desabillat |
| hauries (hagueres) desabillat |
| hauria (haguera) desabillat |
| hauríem (haguérem) desabillat |
| hauríeu (haguéreu) desabillat |
| haurien (hagueren) desabillat |
Mode subjuntiu
Present
| desabilli, desabille (val.) |
| desabillis, desabilles (val.) |
| desabilli, desabille (val.) |
| desabillem |
| desabilleu |
| desabillin, desabillen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desabillat |
| hagis (hages) desabillat |
| hagi (haja) desabillat |
| hàgim (hàgem) desabillat |
| hàgiu (hàgeu) desabillat |
| hagin (hagen) desabillat |
Imperfet
| desabillés, desabillara (val.), desabillàs (val., bal.) |
| desabillessis, desabillares (val.), desabillassis (bal.), desabillesses, desabillasses (val., bal.) |
| desabillés, desabillara (val.), desabillàs (val., bal.) |
| desabilléssim, desabillàrem (val.), desabillàssim (bal.), desabilléssem, desabillàssem (val., bal.) |
| desabilléssiu, desabillàreu (val.), desabillàssiu (bal.), desabillésseu, desabillàsseu (val., bal.) |
| desabillessin, desabillaren (val.), desabillassin (bal.), desabillessen, desabillassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desabillat |
| haguessis (hagueres) desabillat |
| hagués (haguera) desabillat |
| haguéssim (haguérem) desabillat |
| haguéssiu (haguéreu) desabillat |
| haguessin (hagueren) desabillat |
Mode imperatiu
Present
| desabilla |
| desabilli, desabille (val.) |
| desabillem |
| desabilleu, desabillau (bal.) |
| desabillin, desabillen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desabillar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desabillat |
| Gerundi | desabillant |
| Gerundi compost | havent desabillat |
| Participi | desabillat , desabillada , desabillats , desabillades |
Definició
- Treure els abillaments.
- [...] però per darrera les cortines s'hi endevinaven crespades cabelleres i cossos de dona mig desabillats. Raimón Casellas, Narrativa, 1982
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017