desabellar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desabello (cent.), desabelle (val.), desabell (bal.) |
| desabelles |
| desabella |
| desabellem, desabellam (bal.) |
| desabelleu, desabellau (bal.) |
| desabellen |
Perfet
| he desabellat |
| has desabellat |
| ha desabellat |
| hem desabellat |
| heu desabellat |
| han desabellat |
Imperfet
| desabellava |
| desabellaves |
| desabellava |
| desabellàvem |
| desabellàveu |
| desabellaven |
Plusquamperfet
| havia desabellat |
| havies desabellat |
| havia desabellat |
| havíem desabellat |
| havíeu desabellat |
| havien desabellat |
Passat simple
| desabellí |
| desabellares |
| desabellà |
| desabellàrem |
| desabellàreu |
| desabellaren |
Passat perifràstic
| vaig desabellar |
| vas (vares) desabellar |
| va desabellar |
| vam (vàrem) desabellar |
| vau (vàreu) desabellar |
| van (varen) desabellar |
Passat anterior
| haguí desabellat |
| hagueres desabellat |
| hagué desabellat |
| haguérem desabellat |
| haguéreu desabellat |
| hagueren desabellat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desabellat |
| vas haver desabellat |
| va haver desabellat |
| vam haver desabellat |
| vau haver desabellat |
| van haver desabellat |
Futur
| desabellaré |
| desabellaràs |
| desabellarà |
| desabellarem |
| desabellareu |
| desabellaran |
Futur perfet
| hauré desabellat |
| hauràs desabellat |
| haurà desabellat |
| haurem desabellat |
| haureu desabellat |
| hauran desabellat |
Condicional
| desabellaria |
| desabellaries |
| desabellaria |
| desabellaríem |
| desabellaríeu |
| desabellarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desabellat |
| hauries (hagueres) desabellat |
| hauria (haguera) desabellat |
| hauríem (haguérem) desabellat |
| hauríeu (haguéreu) desabellat |
| haurien (hagueren) desabellat |
Mode subjuntiu
Present
| desabelli, desabelle (val.) |
| desabellis, desabelles (val.) |
| desabelli, desabelle (val.) |
| desabellem |
| desabelleu |
| desabellin, desabellen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desabellat |
| hagis (hages) desabellat |
| hagi (haja) desabellat |
| hàgim (hàgem) desabellat |
| hàgiu (hàgeu) desabellat |
| hagin (hagen) desabellat |
Imperfet
| desabellés, desabellara (val.), desabellàs (val., bal.) |
| desabellessis, desabellares (val.), desabellassis (bal.), desabellesses, desabellasses (val., bal.) |
| desabellés, desabellara (val.), desabellàs (val., bal.) |
| desabelléssim, desabellàrem (val.), desabellàssim (bal.), desabelléssem, desabellàssem (val., bal.) |
| desabelléssiu, desabellàreu (val.), desabellàssiu (bal.), desabellésseu, desabellàsseu (val., bal.) |
| desabellessin, desabellaren (val.), desabellassin (bal.), desabellessen, desabellassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desabellat |
| haguessis (hagueres) desabellat |
| hagués (haguera) desabellat |
| haguéssim (haguérem) desabellat |
| haguéssiu (haguéreu) desabellat |
| haguessin (hagueren) desabellat |
Mode imperatiu
Present
| desabella |
| desabelli, desabelle (val.) |
| desabellem |
| desabelleu, desabellau (bal.) |
| desabellin, desabellen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desabellar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desabellat |
| Gerundi | desabellant |
| Gerundi compost | havent desabellat |
| Participi | desabellat , desabellada , desabellats , desabellades |
Definició
- Fer fora les abelles d'un rusc emprant fum.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017