derogar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| derogo (cent.), derogue (val.), derog (bal.) |
| derogues |
| deroga |
| deroguem, derogam (bal.) |
| derogueu, derogau (bal.) |
| deroguen |
Perfet
| he derogat |
| has derogat |
| ha derogat |
| hem derogat |
| heu derogat |
| han derogat |
Imperfet
| derogava |
| derogaves |
| derogava |
| derogàvem |
| derogàveu |
| derogaven |
Plusquamperfet
| havia derogat |
| havies derogat |
| havia derogat |
| havíem derogat |
| havíeu derogat |
| havien derogat |
Passat simple
| deroguí |
| derogares |
| derogà |
| derogàrem |
| derogàreu |
| derogaren |
Passat perifràstic
| vaig derogar |
| vas (vares) derogar |
| va derogar |
| vam (vàrem) derogar |
| vau (vàreu) derogar |
| van (varen) derogar |
Passat anterior
| haguí derogat |
| hagueres derogat |
| hagué derogat |
| haguérem derogat |
| haguéreu derogat |
| hagueren derogat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver derogat |
| vas haver derogat |
| va haver derogat |
| vam haver derogat |
| vau haver derogat |
| van haver derogat |
Futur
| derogaré |
| derogaràs |
| derogarà |
| derogarem |
| derogareu |
| derogaran |
Futur perfet
| hauré derogat |
| hauràs derogat |
| haurà derogat |
| haurem derogat |
| haureu derogat |
| hauran derogat |
Condicional
| derogaria |
| derogaries |
| derogaria |
| derogaríem |
| derogaríeu |
| derogarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) derogat |
| hauries (hagueres) derogat |
| hauria (haguera) derogat |
| hauríem (haguérem) derogat |
| hauríeu (haguéreu) derogat |
| haurien (hagueren) derogat |
Mode subjuntiu
Present
| derogui, derogue (val.) |
| deroguis, derogues (val.) |
| derogui, derogue (val.) |
| deroguem |
| derogueu |
| deroguin, deroguen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) derogat |
| hagis (hages) derogat |
| hagi (haja) derogat |
| hàgim (hàgem) derogat |
| hàgiu (hàgeu) derogat |
| hagin (hagen) derogat |
Imperfet
| derogués, derogara (val.), derogàs (val., bal.) |
| deroguessis, derogares (val.), derogassis (bal.), deroguesses, derogasses (val., bal.) |
| derogués, derogara (val.), derogàs (val., bal.) |
| deroguéssim, derogàrem (val.), derogàssim (bal.), deroguéssem, derogàssem (val., bal.) |
| deroguéssiu, derogàreu (val.), derogàssiu (bal.), deroguésseu, derogàsseu (val., bal.) |
| deroguessin, derogaren (val.), derogassin (bal.), deroguessen, derogassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) derogat |
| haguessis (hagueres) derogat |
| hagués (haguera) derogat |
| haguéssim (haguérem) derogat |
| haguéssiu (haguéreu) derogat |
| haguessin (hagueren) derogat |
Mode imperatiu
Present
| deroga |
| derogui, derogue (val.) |
| deroguem |
| derogueu, derogau (bal.) |
| deroguin, deroguen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | derogar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver derogat |
| Gerundi | derogant |
| Gerundi compost | havent derogat |
| Participi | derogat , derogada , derogats , derogades |
Definició
- Fer que una llei quedi sense efecte.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017