dentar
Mode indicatiu
Present
| jo | dento (cent.), dente (val.), dent (bal.) |
|---|---|
| tu | dentes |
| ell, ella, vostè | denta |
| nosaltres | dentem, dentam (bal.) |
| vosaltres, vós | denteu, dentau (bal.) |
| ells, elles, vostès | denten |
Perfet
| jo | he dentat |
|---|---|
| tu | has dentat |
| ell, ella, vostè | ha dentat |
| nosaltres | hem dentat |
| vosaltres, vós | heu dentat |
| ells, elles, vostès | han dentat |
Imperfet
| jo | dentava |
|---|---|
| tu | dentaves |
| ell, ella, vostè | dentava |
| nosaltres | dentàvem |
| vosaltres, vós | dentàveu |
| ells, elles, vostès | dentaven |
Plusquamperfet
| jo | havia dentat |
|---|---|
| tu | havies dentat |
| ell, ella, vostè | havia dentat |
| nosaltres | havíem dentat |
| vosaltres, vós | havíeu dentat |
| ells, elles, vostès | havien dentat |
Passat simple
| jo | dentí |
|---|---|
| tu | dentares |
| ell, ella, vostè | dentà |
| nosaltres | dentàrem |
| vosaltres, vós | dentàreu |
| ells, elles, vostès | dentaren |
Passat perifràstic
| jo | vaig dentar |
|---|---|
| tu | vas (vares) dentar |
| ell, ella, vostè | va dentar |
| nosaltres | vam (vàrem) dentar |
| vosaltres, vós | vau (vàreu) dentar |
| ells, elles, vostès | van (varen) dentar |
Passat anterior
| jo | haguí dentat |
|---|---|
| tu | hagueres dentat |
| ell, ella, vostè | hagué dentat |
| nosaltres | haguérem dentat |
| vosaltres, vós | haguéreu dentat |
| ells, elles, vostès | hagueren dentat |
Passat anterior perifràstic
| jo | vaig haver dentat |
|---|---|
| tu | vas haver dentat |
| ell, ella, vostè | va haver dentat |
| nosaltres | vam haver dentat |
| vosaltres, vós | vau haver dentat |
| ells, elles, vostès | van haver dentat |
Futur
| jo | dentaré |
|---|---|
| tu | dentaràs |
| ell, ella, vostè | dentarà |
| nosaltres | dentarem |
| vosaltres, vós | dentareu |
| ells, elles, vostès | dentaran |
Futur perfet
| jo | hauré dentat |
|---|---|
| tu | hauràs dentat |
| ell, ella, vostè | haurà dentat |
| nosaltres | haurem dentat |
| vosaltres, vós | haureu dentat |
| ells, elles, vostès | hauran dentat |
Condicional
| jo | dentaria |
|---|---|
| tu | dentaries |
| ell, ella, vostè | dentaria |
| nosaltres | dentaríem |
| vosaltres, vós | dentaríeu |
| ells, elles, vostès | dentarien |
Condicional perfet
| jo | hauria (haguera) dentat |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) dentat |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) dentat |
| nosaltres | hauríem (haguérem) dentat |
| vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) dentat |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) dentat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
dentar
Mode subjuntiu
Present
| jo | denti, dente (val.) |
|---|---|
| tu | dentis, dentes (val.) |
| ell, ella, vostè | denti, dente (val.) |
| nosaltres | dentem |
| vosaltres, vós | denteu |
| ells, elles, vostès | dentin, denten (val.) |
Perfet
| jo | hagi (haja) dentat |
|---|---|
| tu | hagis (hages) dentat |
| ell, ella, vostè | hagi (haja) dentat |
| nosaltres | hàgim (hàgem) dentat |
| vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) dentat |
| ells, elles, vostès | hagin (hagen) dentat |
Imperfet
| jo | dentés, dentara (val.), dentàs (val., bal.) |
|---|---|
| tu | dentessis, dentares (val.), dentassis (bal.), dentesses, dentasses (val., bal.) |
| ell, ella, vostè | dentés, dentara (val.), dentàs (val., bal.) |
| nosaltres | dentéssim, dentàrem (val.), dentàssim (bal.), dentéssem, dentàssem (val., bal.) |
| vosaltres, vós | dentéssiu, dentàreu (val.), dentàssiu (bal.), dentésseu, dentàsseu (val., bal.) |
| ells, elles, vostès | dentessin, dentaren (val.), dentassin (bal.), dentessen, dentassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| jo | hagués (haguera) dentat |
|---|---|
| tu | haguessis (hagueres) dentat |
| ell, ella, vostè | hagués (haguera) dentat |
| nosaltres | haguéssim (haguérem) dentat |
| vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) dentat |
| ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) dentat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
dentar
Mode imperatiu
Present
| tu | denta |
|---|---|
| ell, ella, vostè | denti, dente (val.) |
| nosaltres | dentem |
| vosaltres, vós | denteu, dentau (bal.) |
| ells, elles, vostès | dentin, denten (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
dentar
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | dentar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver dentat |
| Gerundi | dentant |
| Gerundi compost | havent dentat |
| Participi | dentat, dentada, dentats, dentades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
dentar
- Sortir, néixer les dents a una persona o un animal.
- Digues-li, lluneta clara, que sa nina ja ha dentat i que va tot sol a escola lo ninet. Isabel Peñarrubia i Marquès, Maria-Magdalena Alomar, "De mi no en fan cas...": vindicació de les poetes mallorquines (1865-1936), L'Abadia de Montserrat, 2010
- Fer les dents d'una serra, posar dents a un mecanisme.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.