dentar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| dento (cent.), dente (val.), dent (bal.) |
| dentes |
| denta |
| dentem, dentam (bal.) |
| denteu, dentau (bal.) |
| denten |
Perfet
| he dentat |
| has dentat |
| ha dentat |
| hem dentat |
| heu dentat |
| han dentat |
Imperfet
| dentava |
| dentaves |
| dentava |
| dentàvem |
| dentàveu |
| dentaven |
Plusquamperfet
| havia dentat |
| havies dentat |
| havia dentat |
| havíem dentat |
| havíeu dentat |
| havien dentat |
Passat simple
| dentí |
| dentares |
| dentà |
| dentàrem |
| dentàreu |
| dentaren |
Passat perifràstic
| vaig dentar |
| vas (vares) dentar |
| va dentar |
| vam (vàrem) dentar |
| vau (vàreu) dentar |
| van (varen) dentar |
Passat anterior
| haguí dentat |
| hagueres dentat |
| hagué dentat |
| haguérem dentat |
| haguéreu dentat |
| hagueren dentat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver dentat |
| vas haver dentat |
| va haver dentat |
| vam haver dentat |
| vau haver dentat |
| van haver dentat |
Futur
| dentaré |
| dentaràs |
| dentarà |
| dentarem |
| dentareu |
| dentaran |
Futur perfet
| hauré dentat |
| hauràs dentat |
| haurà dentat |
| haurem dentat |
| haureu dentat |
| hauran dentat |
Condicional
| dentaria |
| dentaries |
| dentaria |
| dentaríem |
| dentaríeu |
| dentarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) dentat |
| hauries (hagueres) dentat |
| hauria (haguera) dentat |
| hauríem (haguérem) dentat |
| hauríeu (haguéreu) dentat |
| haurien (hagueren) dentat |
Mode subjuntiu
Present
| denti, dente (val.) |
| dentis, dentes (val.) |
| denti, dente (val.) |
| dentem |
| denteu |
| dentin, denten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) dentat |
| hagis (hages) dentat |
| hagi (haja) dentat |
| hàgim (hàgem) dentat |
| hàgiu (hàgeu) dentat |
| hagin (hagen) dentat |
Imperfet
| dentés, dentara (val.), dentàs (val., bal.) |
| dentessis, dentares (val.), dentassis (bal.), dentesses, dentasses (val., bal.) |
| dentés, dentara (val.), dentàs (val., bal.) |
| dentéssim, dentàrem (val.), dentàssim (bal.), dentéssem, dentàssem (val., bal.) |
| dentéssiu, dentàreu (val.), dentàssiu (bal.), dentésseu, dentàsseu (val., bal.) |
| dentessin, dentaren (val.), dentassin (bal.), dentessen, dentassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) dentat |
| haguessis (hagueres) dentat |
| hagués (haguera) dentat |
| haguéssim (haguérem) dentat |
| haguéssiu (haguéreu) dentat |
| haguessin (hagueren) dentat |
Mode imperatiu
Present
| denta |
| denti, dente (val.) |
| dentem |
| denteu, dentau (bal.) |
| dentin, denten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | dentar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver dentat |
| Gerundi | dentant |
| Gerundi compost | havent dentat |
| Participi | dentat , dentada , dentats , dentades |
Definició
- Sortir, néixer les dents a una persona o un animal.
- Digues-li, lluneta clara, que sa nina ja ha dentat i que va tot sol a escola lo ninet. Isabel Peñarrubia i Marquès, Maria-Magdalena Alomar, "De mi no en fan cas...": vindicació de les poetes mallorquines (1865-1936), L'Abadia de Montserrat, 2010
- Fer les dents d'una serra, posar dents a un mecanisme.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017