Conjugació del verb «denotar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

denotar

Mode indicatiu

Present
jo denoto (cent.), denote (val.), denot (bal.)
tu denotes
ell, ella, vostè denota
nosaltres denotem, denotam (bal.)
vosaltres, vós denoteu, denotau (bal.)
ells, elles, vostès denoten
Perfet
jo he denotat
tu has denotat
ell, ella, vostè ha denotat
nosaltres hem denotat
vosaltres, vós heu denotat
ells, elles, vostès han denotat
Imperfet
jo denotava
tu denotaves
ell, ella, vostè denotava
nosaltres denotàvem
vosaltres, vós denotàveu
ells, elles, vostès denotaven
Plusquamperfet
jo havia denotat
tu havies denotat
ell, ella, vostè havia denotat
nosaltres havíem denotat
vosaltres, vós havíeu denotat
ells, elles, vostès havien denotat
Passat simple
jo denotí
tu denotares
ell, ella, vostè denotà
nosaltres denotàrem
vosaltres, vós denotàreu
ells, elles, vostès denotaren
Passat perifràstic
jo vaig denotar
tu vas (vares) denotar
ell, ella, vostè va denotar
nosaltres vam (vàrem) denotar
vosaltres, vós vau (vàreu) denotar
ells, elles, vostès van (varen) denotar
Passat anterior
jo haguí denotat
tu hagueres denotat
ell, ella, vostè hagué denotat
nosaltres haguérem denotat
vosaltres, vós haguéreu denotat
ells, elles, vostès hagueren denotat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver denotat
tu vas haver denotat
ell, ella, vostè va haver denotat
nosaltres vam haver denotat
vosaltres, vós vau haver denotat
ells, elles, vostès van haver denotat
Futur
jo denotaré
tu denotaràs
ell, ella, vostè denotarà
nosaltres denotarem
vosaltres, vós denotareu
ells, elles, vostès denotaran
Futur perfet
jo hauré denotat
tu hauràs denotat
ell, ella, vostè haurà denotat
nosaltres haurem denotat
vosaltres, vós haureu denotat
ells, elles, vostès hauran denotat
Condicional
jo denotaria
tu denotaries
ell, ella, vostè denotaria
nosaltres denotaríem
vosaltres, vós denotaríeu
ells, elles, vostès denotarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) denotat
tu hauries (hagueres) denotat
ell, ella, vostè hauria (haguera) denotat
nosaltres hauríem (haguérem) denotat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) denotat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) denotat

denotar

Mode subjuntiu

Present
jo denoti, denote (val.)
tu denotis, denotes (val.)
ell, ella, vostè denoti, denote (val.)
nosaltres denotem
vosaltres, vós denoteu
ells, elles, vostès denotin, denoten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) denotat
tu hagis (hages) denotat
ell, ella, vostè hagi (haja) denotat
nosaltres hàgim (hàgem) denotat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) denotat
ells, elles, vostès hagin (hagen) denotat
Imperfet
jo denotés, denotara (val.), denotàs (val., bal.)
tu denotessis, denotares (val.), denotassis (bal.), denotesses, denotasses (val., bal.)
ell, ella, vostè denotés, denotara (val.), denotàs (val., bal.)
nosaltres denotéssim, denotàrem (val.), denotàssim (bal.), denotéssem, denotàssem (val., bal.)
vosaltres, vós denotéssiu, denotàreu (val.), denotàssiu (bal.), denotésseu, denotàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès denotessin, denotaren (val.), denotassin (bal.), denotessen, denotassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) denotat
tu haguessis (hagueres) denotat
ell, ella, vostè hagués (haguera) denotat
nosaltres haguéssim (haguérem) denotat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) denotat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) denotat

denotar

Imperatiu

Present
tu denota
ell, ella, vostè denoti, denote (val.)
nosaltres denotem
vosaltres, vós denoteu, denotau (bal.)
ells, elles, vostès denotin, denoten (val.)

denotar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu denotar
Infinitiu compost haver denotat
Gerundi denotant
Gerundi compost havent denotat
Participi denotat, denotada, denotats, denotades