denotar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| denoto (cent.), denote (val.), denot (bal.) |
| denotes |
| denota |
| denotem, denotam (bal.) |
| denoteu, denotau (bal.) |
| denoten |
Perfet
| he denotat |
| has denotat |
| ha denotat |
| hem denotat |
| heu denotat |
| han denotat |
Imperfet
| denotava |
| denotaves |
| denotava |
| denotàvem |
| denotàveu |
| denotaven |
Plusquamperfet
| havia denotat |
| havies denotat |
| havia denotat |
| havíem denotat |
| havíeu denotat |
| havien denotat |
Passat simple
| denotí |
| denotares |
| denotà |
| denotàrem |
| denotàreu |
| denotaren |
Passat perifràstic
| vaig denotar |
| vas (vares) denotar |
| va denotar |
| vam (vàrem) denotar |
| vau (vàreu) denotar |
| van (varen) denotar |
Passat anterior
| haguí denotat |
| hagueres denotat |
| hagué denotat |
| haguérem denotat |
| haguéreu denotat |
| hagueren denotat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver denotat |
| vas haver denotat |
| va haver denotat |
| vam haver denotat |
| vau haver denotat |
| van haver denotat |
Futur
| denotaré |
| denotaràs |
| denotarà |
| denotarem |
| denotareu |
| denotaran |
Futur perfet
| hauré denotat |
| hauràs denotat |
| haurà denotat |
| haurem denotat |
| haureu denotat |
| hauran denotat |
Condicional
| denotaria |
| denotaries |
| denotaria |
| denotaríem |
| denotaríeu |
| denotarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) denotat |
| hauries (hagueres) denotat |
| hauria (haguera) denotat |
| hauríem (haguérem) denotat |
| hauríeu (haguéreu) denotat |
| haurien (hagueren) denotat |
Mode subjuntiu
Present
| denoti, denote (val.) |
| denotis, denotes (val.) |
| denoti, denote (val.) |
| denotem |
| denoteu |
| denotin, denoten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) denotat |
| hagis (hages) denotat |
| hagi (haja) denotat |
| hàgim (hàgem) denotat |
| hàgiu (hàgeu) denotat |
| hagin (hagen) denotat |
Imperfet
| denotés, denotara (val.), denotàs (val., bal.) |
| denotessis, denotares (val.), denotassis (bal.), denotesses, denotasses (val., bal.) |
| denotés, denotara (val.), denotàs (val., bal.) |
| denotéssim, denotàrem (val.), denotàssim (bal.), denotéssem, denotàssem (val., bal.) |
| denotéssiu, denotàreu (val.), denotàssiu (bal.), denotésseu, denotàsseu (val., bal.) |
| denotessin, denotaren (val.), denotassin (bal.), denotessen, denotassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) denotat |
| haguessis (hagueres) denotat |
| hagués (haguera) denotat |
| haguéssim (haguérem) denotat |
| haguéssiu (haguéreu) denotat |
| haguessin (hagueren) denotat |
Mode imperatiu
Present
| denota |
| denoti, denote (val.) |
| denotem |
| denoteu, denotau (bal.) |
| denotin, denoten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | denotar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver denotat |
| Gerundi | denotant |
| Gerundi compost | havent denotat |
| Participi | denotat , denotada , denotats , denotades |
Definició
- Donar a entendre implícitament.
- No cal dir que tot això denotava un sentit extrem de la responsabilitat literària, entesa també com a responsabilitat civil. Pere Gimferrer, Valències, 1971-1993, 1993
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017