denominar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| denomino (cent.), denomine (val.), denomín (bal.) |
| denomines |
| denomina |
| denominem, denominam (bal.) |
| denomineu, denominau (bal.) |
| denominen |
Perfet
| he denominat |
| has denominat |
| ha denominat |
| hem denominat |
| heu denominat |
| han denominat |
Imperfet
| denominava |
| denominaves |
| denominava |
| denominàvem |
| denominàveu |
| denominaven |
Plusquamperfet
| havia denominat |
| havies denominat |
| havia denominat |
| havíem denominat |
| havíeu denominat |
| havien denominat |
Passat simple
| denominí |
| denominares |
| denominà |
| denominàrem |
| denominàreu |
| denominaren |
Passat perifràstic
| vaig denominar |
| vas (vares) denominar |
| va denominar |
| vam (vàrem) denominar |
| vau (vàreu) denominar |
| van (varen) denominar |
Passat anterior
| haguí denominat |
| hagueres denominat |
| hagué denominat |
| haguérem denominat |
| haguéreu denominat |
| hagueren denominat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver denominat |
| vas haver denominat |
| va haver denominat |
| vam haver denominat |
| vau haver denominat |
| van haver denominat |
Futur
| denominaré |
| denominaràs |
| denominarà |
| denominarem |
| denominareu |
| denominaran |
Futur perfet
| hauré denominat |
| hauràs denominat |
| haurà denominat |
| haurem denominat |
| haureu denominat |
| hauran denominat |
Condicional
| denominaria |
| denominaries |
| denominaria |
| denominaríem |
| denominaríeu |
| denominarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) denominat |
| hauries (hagueres) denominat |
| hauria (haguera) denominat |
| hauríem (haguérem) denominat |
| hauríeu (haguéreu) denominat |
| haurien (hagueren) denominat |
Mode subjuntiu
Present
| denomini, denomine (val.) |
| denominis, denomines (val.) |
| denomini, denomine (val.) |
| denominem |
| denomineu |
| denominin, denominen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) denominat |
| hagis (hages) denominat |
| hagi (haja) denominat |
| hàgim (hàgem) denominat |
| hàgiu (hàgeu) denominat |
| hagin (hagen) denominat |
Imperfet
| denominés, denominara (val.), denominàs (val., bal.) |
| denominessis, denominares (val.), denominassis (bal.), denominesses, denominasses (val., bal.) |
| denominés, denominara (val.), denominàs (val., bal.) |
| denominéssim, denominàrem (val.), denominàssim (bal.), denominéssem, denominàssem (val., bal.) |
| denominéssiu, denominàreu (val.), denominàssiu (bal.), denominésseu, denominàsseu (val., bal.) |
| denominessin, denominaren (val.), denominassin (bal.), denominessen, denominassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) denominat |
| haguessis (hagueres) denominat |
| hagués (haguera) denominat |
| haguéssim (haguérem) denominat |
| haguéssiu (haguéreu) denominat |
| haguessin (hagueren) denominat |
Mode imperatiu
Present
| denomina |
| denomini, denomine (val.) |
| denominem |
| denomineu, denominau (bal.) |
| denominin, denominen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | denominar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver denominat |
| Gerundi | denominant |
| Gerundi compost | havent denominat |
| Participi | denominat , denominada , denominats , denominades |
Definició
- Posar nom a alguna cosa o a una persona, estar representat lingüísticament un concepte.
- ...el creixent èxit dels SIG vinculat a l'existència prèvia d'una base teòrica i metodològica en arqueologia, es el que s'ha denominat arqueologia espacial. Mayurqa: annals de ciences historiques, 1968, Universitat Illes Balears, pàgina 105
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017