Conjugació del verb «demancar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

demancar

Mode indicatiu

Present
jo demanco (cent.), demanque (val.), demanc (bal.)
tu demanques
ell, ella, vostè demanca
nosaltres demanquem, demancam (bal.)
vosaltres, vós demanqueu, demancau (bal.)
ells, elles, vostès demanquen
Perfet
jo he demancat
tu has demancat
ell, ella, vostè ha demancat
nosaltres hem demancat
vosaltres, vós heu demancat
ells, elles, vostès han demancat
Imperfet
jo demancava
tu demancaves
ell, ella, vostè demancava
nosaltres demancàvem
vosaltres, vós demancàveu
ells, elles, vostès demancaven
Plusquamperfet
jo havia demancat
tu havies demancat
ell, ella, vostè havia demancat
nosaltres havíem demancat
vosaltres, vós havíeu demancat
ells, elles, vostès havien demancat
Passat simple
jo demanquí
tu demancares
ell, ella, vostè demancà
nosaltres demancàrem
vosaltres, vós demancàreu
ells, elles, vostès demancaren
Passat perifràstic
jo vaig demancar
tu vas (vares) demancar
ell, ella, vostè va demancar
nosaltres vam (vàrem) demancar
vosaltres, vós vau (vàreu) demancar
ells, elles, vostès van (varen) demancar
Passat anterior
jo haguí demancat
tu hagueres demancat
ell, ella, vostè hagué demancat
nosaltres haguérem demancat
vosaltres, vós haguéreu demancat
ells, elles, vostès hagueren demancat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver demancat
tu vas haver demancat
ell, ella, vostè va haver demancat
nosaltres vam haver demancat
vosaltres, vós vau haver demancat
ells, elles, vostès van haver demancat
Futur
jo demancaré
tu demancaràs
ell, ella, vostè demancarà
nosaltres demancarem
vosaltres, vós demancareu
ells, elles, vostès demancaran
Futur perfet
jo hauré demancat
tu hauràs demancat
ell, ella, vostè haurà demancat
nosaltres haurem demancat
vosaltres, vós haureu demancat
ells, elles, vostès hauran demancat
Condicional
jo demancaria
tu demancaries
ell, ella, vostè demancaria
nosaltres demancaríem
vosaltres, vós demancaríeu
ells, elles, vostès demancarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) demancat
tu hauries (hagueres) demancat
ell, ella, vostè hauria (haguera) demancat
nosaltres hauríem (haguérem) demancat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) demancat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) demancat

demancar

Mode subjuntiu

Present
jo demanqui, demanque (val.)
tu demanquis, demanques (val.)
ell, ella, vostè demanqui, demanque (val.)
nosaltres demanquem
vosaltres, vós demanqueu
ells, elles, vostès demanquin, demanquen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) demancat
tu hagis (hages) demancat
ell, ella, vostè hagi (haja) demancat
nosaltres hàgim (hàgem) demancat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) demancat
ells, elles, vostès hagin (hagen) demancat
Imperfet
jo demanqués, demancara (val.), demancàs (val., bal.)
tu demanquessis, demancares (val.), demancassis (bal.), demanquesses, demancasses (val., bal.)
ell, ella, vostè demanqués, demancara (val.), demancàs (val., bal.)
nosaltres demanquéssim, demancàrem (val.), demancàssim (bal.), demanquéssem, demancàssem (val., bal.)
vosaltres, vós demanquéssiu, demancàreu (val.), demancàssiu (bal.), demanquésseu, demancàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès demanquessin, demancaren (val.), demancassin (bal.), demanquessen, demancassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) demancat
tu haguessis (hagueres) demancat
ell, ella, vostè hagués (haguera) demancat
nosaltres haguéssim (haguérem) demancat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) demancat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) demancat

demancar

Imperatiu

Present
tu demanca
ell, ella, vostè demanqui, demanque (val.)
nosaltres demanquem
vosaltres, vós demanqueu, demancau (bal.)
ells, elles, vostès demanquin, demanquen (val.)

demancar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu demancar
Infinitiu compost haver demancat
Gerundi demancant
Gerundi compost havent demancat
Participi demancat, demancada, demancats, demancades