demancar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| demanco (cent.), demanque (val.), demanc (bal.) |
| demanques |
| demanca |
| demanquem, demancam (bal.) |
| demanqueu, demancau (bal.) |
| demanquen |
Perfet
| he demancat |
| has demancat |
| ha demancat |
| hem demancat |
| heu demancat |
| han demancat |
Imperfet
| demancava |
| demancaves |
| demancava |
| demancàvem |
| demancàveu |
| demancaven |
Plusquamperfet
| havia demancat |
| havies demancat |
| havia demancat |
| havíem demancat |
| havíeu demancat |
| havien demancat |
Passat simple
| demanquí |
| demancares |
| demancà |
| demancàrem |
| demancàreu |
| demancaren |
Passat perifràstic
| vaig demancar |
| vas (vares) demancar |
| va demancar |
| vam (vàrem) demancar |
| vau (vàreu) demancar |
| van (varen) demancar |
Passat anterior
| haguí demancat |
| hagueres demancat |
| hagué demancat |
| haguérem demancat |
| haguéreu demancat |
| hagueren demancat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver demancat |
| vas haver demancat |
| va haver demancat |
| vam haver demancat |
| vau haver demancat |
| van haver demancat |
Futur
| demancaré |
| demancaràs |
| demancarà |
| demancarem |
| demancareu |
| demancaran |
Futur perfet
| hauré demancat |
| hauràs demancat |
| haurà demancat |
| haurem demancat |
| haureu demancat |
| hauran demancat |
Condicional
| demancaria |
| demancaries |
| demancaria |
| demancaríem |
| demancaríeu |
| demancarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) demancat |
| hauries (hagueres) demancat |
| hauria (haguera) demancat |
| hauríem (haguérem) demancat |
| hauríeu (haguéreu) demancat |
| haurien (hagueren) demancat |
Mode subjuntiu
Present
| demanqui, demanque (val.) |
| demanquis, demanques (val.) |
| demanqui, demanque (val.) |
| demanquem |
| demanqueu |
| demanquin, demanquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) demancat |
| hagis (hages) demancat |
| hagi (haja) demancat |
| hàgim (hàgem) demancat |
| hàgiu (hàgeu) demancat |
| hagin (hagen) demancat |
Imperfet
| demanqués, demancara (val.), demancàs (val., bal.) |
| demanquessis, demancares (val.), demancassis (bal.), demanquesses, demancasses (val., bal.) |
| demanqués, demancara (val.), demancàs (val., bal.) |
| demanquéssim, demancàrem (val.), demancàssim (bal.), demanquéssem, demancàssem (val., bal.) |
| demanquéssiu, demancàreu (val.), demancàssiu (bal.), demanquésseu, demancàsseu (val., bal.) |
| demanquessin, demancaren (val.), demancassin (bal.), demanquessen, demancassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) demancat |
| haguessis (hagueres) demancat |
| hagués (haguera) demancat |
| haguéssim (haguérem) demancat |
| haguéssiu (haguéreu) demancat |
| haguessin (hagueren) demancat |
Mode imperatiu
Present
| demanca |
| demanqui, demanque (val.) |
| demanquem |
| demanqueu, demancau (bal.) |
| demanquin, demanquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | demancar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver demancat |
| Gerundi | demancant |
| Gerundi compost | havent demancat |
| Participi | demancat , demancada , demancats , demancades |
Definició
- Anar a menys.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017