demanar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| demano (cent.), demane (val.), deman (bal.) |
| demanes |
| demana |
| demanem, demanam (bal.) |
| demaneu, demanau (bal.) |
| demanen |
Perfet
| he demanat |
| has demanat |
| ha demanat |
| hem demanat |
| heu demanat |
| han demanat |
Imperfet
| demanava |
| demanaves |
| demanava |
| demanàvem |
| demanàveu |
| demanaven |
Plusquamperfet
| havia demanat |
| havies demanat |
| havia demanat |
| havíem demanat |
| havíeu demanat |
| havien demanat |
Passat simple
| demaní |
| demanares |
| demanà |
| demanàrem |
| demanàreu |
| demanaren |
Passat perifràstic
| vaig demanar |
| vas (vares) demanar |
| va demanar |
| vam (vàrem) demanar |
| vau (vàreu) demanar |
| van (varen) demanar |
Passat anterior
| haguí demanat |
| hagueres demanat |
| hagué demanat |
| haguérem demanat |
| haguéreu demanat |
| hagueren demanat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver demanat |
| vas haver demanat |
| va haver demanat |
| vam haver demanat |
| vau haver demanat |
| van haver demanat |
Futur
| demanaré |
| demanaràs |
| demanarà |
| demanarem |
| demanareu |
| demanaran |
Futur perfet
| hauré demanat |
| hauràs demanat |
| haurà demanat |
| haurem demanat |
| haureu demanat |
| hauran demanat |
Condicional
| demanaria |
| demanaries |
| demanaria |
| demanaríem |
| demanaríeu |
| demanarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) demanat |
| hauries (hagueres) demanat |
| hauria (haguera) demanat |
| hauríem (haguérem) demanat |
| hauríeu (haguéreu) demanat |
| haurien (hagueren) demanat |
Mode subjuntiu
Present
| demani, demane (val.) |
| demanis, demanes (val.) |
| demani, demane (val.) |
| demanem |
| demaneu |
| demanin, demanen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) demanat |
| hagis (hages) demanat |
| hagi (haja) demanat |
| hàgim (hàgem) demanat |
| hàgiu (hàgeu) demanat |
| hagin (hagen) demanat |
Imperfet
| demanés, demanara (val.), demanàs (val., bal.) |
| demanessis, demanares (val.), demanassis (bal.), demanesses, demanasses (val., bal.) |
| demanés, demanara (val.), demanàs (val., bal.) |
| demanéssim, demanàrem (val.), demanàssim (bal.), demanéssem, demanàssem (val., bal.) |
| demanéssiu, demanàreu (val.), demanàssiu (bal.), demanésseu, demanàsseu (val., bal.) |
| demanessin, demanaren (val.), demanassin (bal.), demanessen, demanassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) demanat |
| haguessis (hagueres) demanat |
| hagués (haguera) demanat |
| haguéssim (haguérem) demanat |
| haguéssiu (haguéreu) demanat |
| haguessin (hagueren) demanat |
Mode imperatiu
Present
| demana |
| demani, demane (val.) |
| demanem |
| demaneu, demanau (bal.) |
| demanin, demanen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | demanar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver demanat |
| Gerundi | demanant |
| Gerundi compost | havent demanat |
| Participi | demanat , demanada , demanats , demanades |
Definició
- Instar a algú perquè doni o faci quelcom.
- Posar preu a la mercaderia qui la ven.
- Avisar o trucar perquè surtin els de dins o l'atenguin.
- Expressar a algú que desitgem que vingui algú altre.
- Expressar de manera imperativa a algú que esperem quelcom d'ell; exigir.
- Una cosa haver de menester, caldre, una altra; exigir-la.
- Proposar als pares o parents d'una dona el desig que la concedeixin per esposa.
- Un jugador, sol·licitar la intervenció del jutge o l'home bo davant d'una jugada de validesa dubtosa.
- Un jugador del rest, indicar al servidor que ja pot efectuar el servei.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017