delitar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| delito (cent.), delite (val.), delit (bal.) |
| delites |
| delita |
| delitem, delitam (bal.) |
| deliteu, delitau (bal.) |
| deliten |
Perfet
| he delitat |
| has delitat |
| ha delitat |
| hem delitat |
| heu delitat |
| han delitat |
Imperfet
| delitava |
| delitaves |
| delitava |
| delitàvem |
| delitàveu |
| delitaven |
Plusquamperfet
| havia delitat |
| havies delitat |
| havia delitat |
| havíem delitat |
| havíeu delitat |
| havien delitat |
Passat simple
| delití |
| delitares |
| delità |
| delitàrem |
| delitàreu |
| delitaren |
Passat perifràstic
| vaig delitar |
| vas (vares) delitar |
| va delitar |
| vam (vàrem) delitar |
| vau (vàreu) delitar |
| van (varen) delitar |
Passat anterior
| haguí delitat |
| hagueres delitat |
| hagué delitat |
| haguérem delitat |
| haguéreu delitat |
| hagueren delitat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver delitat |
| vas haver delitat |
| va haver delitat |
| vam haver delitat |
| vau haver delitat |
| van haver delitat |
Futur
| delitaré |
| delitaràs |
| delitarà |
| delitarem |
| delitareu |
| delitaran |
Futur perfet
| hauré delitat |
| hauràs delitat |
| haurà delitat |
| haurem delitat |
| haureu delitat |
| hauran delitat |
Condicional
| delitaria |
| delitaries |
| delitaria |
| delitaríem |
| delitaríeu |
| delitarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) delitat |
| hauries (hagueres) delitat |
| hauria (haguera) delitat |
| hauríem (haguérem) delitat |
| hauríeu (haguéreu) delitat |
| haurien (hagueren) delitat |
Mode subjuntiu
Present
| deliti, delite (val.) |
| delitis, delites (val.) |
| deliti, delite (val.) |
| delitem |
| deliteu |
| delitin, deliten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) delitat |
| hagis (hages) delitat |
| hagi (haja) delitat |
| hàgim (hàgem) delitat |
| hàgiu (hàgeu) delitat |
| hagin (hagen) delitat |
Imperfet
| delités, delitara (val.), delitàs (val., bal.) |
| delitessis, delitares (val.), delitassis (bal.), delitesses, delitasses (val., bal.) |
| delités, delitara (val.), delitàs (val., bal.) |
| delitéssim, delitàrem (val.), delitàssim (bal.), delitéssem, delitàssem (val., bal.) |
| delitéssiu, delitàreu (val.), delitàssiu (bal.), delitésseu, delitàsseu (val., bal.) |
| delitessin, delitaren (val.), delitassin (bal.), delitessen, delitassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) delitat |
| haguessis (hagueres) delitat |
| hagués (haguera) delitat |
| haguéssim (haguérem) delitat |
| haguéssiu (haguéreu) delitat |
| haguessin (hagueren) delitat |
Mode imperatiu
Present
| delita |
| deliti, delite (val.) |
| delitem |
| deliteu, delitau (bal.) |
| delitin, deliten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | delitar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver delitat |
| Gerundi | delitant |
| Gerundi compost | havent delitat |
| Participi | delitat , delitada , delitats , delitades |
Definició
- Gaudir d'una experiència que era anhelada.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017