Conjugació del verb «delirar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

delirar

Mode indicatiu

Present
jo deliro (cent.), delire (val.), delir (bal.)
tu delires
ell, ella, vostè delira
nosaltres delirem, deliram (bal.)
vosaltres, vós delireu, delirau (bal.)
ells, elles, vostès deliren
Perfet
jo he delirat
tu has delirat
ell, ella, vostè ha delirat
nosaltres hem delirat
vosaltres, vós heu delirat
ells, elles, vostès han delirat
Imperfet
jo delirava
tu deliraves
ell, ella, vostè delirava
nosaltres deliràvem
vosaltres, vós deliràveu
ells, elles, vostès deliraven
Plusquamperfet
jo havia delirat
tu havies delirat
ell, ella, vostè havia delirat
nosaltres havíem delirat
vosaltres, vós havíeu delirat
ells, elles, vostès havien delirat
Passat simple
jo delirí
tu delirares
ell, ella, vostè delirà
nosaltres deliràrem
vosaltres, vós deliràreu
ells, elles, vostès deliraren
Passat perifràstic
jo vaig delirar
tu vas (vares) delirar
ell, ella, vostè va delirar
nosaltres vam (vàrem) delirar
vosaltres, vós vau (vàreu) delirar
ells, elles, vostès van (varen) delirar
Passat anterior
jo haguí delirat
tu hagueres delirat
ell, ella, vostè hagué delirat
nosaltres haguérem delirat
vosaltres, vós haguéreu delirat
ells, elles, vostès hagueren delirat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver delirat
tu vas haver delirat
ell, ella, vostè va haver delirat
nosaltres vam haver delirat
vosaltres, vós vau haver delirat
ells, elles, vostès van haver delirat
Futur
jo deliraré
tu deliraràs
ell, ella, vostè delirarà
nosaltres delirarem
vosaltres, vós delirareu
ells, elles, vostès deliraran
Futur perfet
jo hauré delirat
tu hauràs delirat
ell, ella, vostè haurà delirat
nosaltres haurem delirat
vosaltres, vós haureu delirat
ells, elles, vostès hauran delirat
Condicional
jo deliraria
tu deliraries
ell, ella, vostè deliraria
nosaltres deliraríem
vosaltres, vós deliraríeu
ells, elles, vostès delirarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) delirat
tu hauries (hagueres) delirat
ell, ella, vostè hauria (haguera) delirat
nosaltres hauríem (haguérem) delirat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) delirat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) delirat

delirar

Mode subjuntiu

Present
jo deliri, delire (val.)
tu deliris, delires (val.)
ell, ella, vostè deliri, delire (val.)
nosaltres delirem
vosaltres, vós delireu
ells, elles, vostès delirin, deliren (val.)
Perfet
jo hagi (haja) delirat
tu hagis (hages) delirat
ell, ella, vostè hagi (haja) delirat
nosaltres hàgim (hàgem) delirat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) delirat
ells, elles, vostès hagin (hagen) delirat
Imperfet
jo delirés, delirara (val.), deliràs (val., bal.)
tu deliressis, delirares (val.), delirassis (bal.), deliresses, delirasses (val., bal.)
ell, ella, vostè delirés, delirara (val.), deliràs (val., bal.)
nosaltres deliréssim, deliràrem (val.), deliràssim (bal.), deliréssem, deliràssem (val., bal.)
vosaltres, vós deliréssiu, deliràreu (val.), deliràssiu (bal.), delirésseu, deliràsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès deliressin, deliraren (val.), delirassin (bal.), deliressen, delirassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) delirat
tu haguessis (hagueres) delirat
ell, ella, vostè hagués (haguera) delirat
nosaltres haguéssim (haguérem) delirat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) delirat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) delirat

delirar

Imperatiu

Present
tu delira
ell, ella, vostè deliri, delire (val.)
nosaltres delirem
vosaltres, vós delireu, delirau (bal.)
ells, elles, vostès delirin, deliren (val.)

delirar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu delirar
Infinitiu compost haver delirat
Gerundi delirant
Gerundi compost havent delirat
Participi delirat, delirada, delirats, delirades