delirar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| deliro (cent.), delire (val.), delir (bal.) |
| delires |
| delira |
| delirem, deliram (bal.) |
| delireu, delirau (bal.) |
| deliren |
Perfet
| he delirat |
| has delirat |
| ha delirat |
| hem delirat |
| heu delirat |
| han delirat |
Imperfet
| delirava |
| deliraves |
| delirava |
| deliràvem |
| deliràveu |
| deliraven |
Plusquamperfet
| havia delirat |
| havies delirat |
| havia delirat |
| havíem delirat |
| havíeu delirat |
| havien delirat |
Passat simple
| delirí |
| delirares |
| delirà |
| deliràrem |
| deliràreu |
| deliraren |
Passat perifràstic
| vaig delirar |
| vas (vares) delirar |
| va delirar |
| vam (vàrem) delirar |
| vau (vàreu) delirar |
| van (varen) delirar |
Passat anterior
| haguí delirat |
| hagueres delirat |
| hagué delirat |
| haguérem delirat |
| haguéreu delirat |
| hagueren delirat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver delirat |
| vas haver delirat |
| va haver delirat |
| vam haver delirat |
| vau haver delirat |
| van haver delirat |
Futur
| deliraré |
| deliraràs |
| delirarà |
| delirarem |
| delirareu |
| deliraran |
Futur perfet
| hauré delirat |
| hauràs delirat |
| haurà delirat |
| haurem delirat |
| haureu delirat |
| hauran delirat |
Condicional
| deliraria |
| deliraries |
| deliraria |
| deliraríem |
| deliraríeu |
| delirarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) delirat |
| hauries (hagueres) delirat |
| hauria (haguera) delirat |
| hauríem (haguérem) delirat |
| hauríeu (haguéreu) delirat |
| haurien (hagueren) delirat |
Mode subjuntiu
Present
| deliri, delire (val.) |
| deliris, delires (val.) |
| deliri, delire (val.) |
| delirem |
| delireu |
| delirin, deliren (val.) |
Perfet
| hagi (haja) delirat |
| hagis (hages) delirat |
| hagi (haja) delirat |
| hàgim (hàgem) delirat |
| hàgiu (hàgeu) delirat |
| hagin (hagen) delirat |
Imperfet
| delirés, delirara (val.), deliràs (val., bal.) |
| deliressis, delirares (val.), delirassis (bal.), deliresses, delirasses (val., bal.) |
| delirés, delirara (val.), deliràs (val., bal.) |
| deliréssim, deliràrem (val.), deliràssim (bal.), deliréssem, deliràssem (val., bal.) |
| deliréssiu, deliràreu (val.), deliràssiu (bal.), delirésseu, deliràsseu (val., bal.) |
| deliressin, deliraren (val.), delirassin (bal.), deliressen, delirassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) delirat |
| haguessis (hagueres) delirat |
| hagués (haguera) delirat |
| haguéssim (haguérem) delirat |
| haguéssiu (haguéreu) delirat |
| haguessin (hagueren) delirat |
Mode imperatiu
Present
| delira |
| deliri, delire (val.) |
| delirem |
| delireu, delirau (bal.) |
| delirin, deliren (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | delirar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver delirat |
| Gerundi | delirant |
| Gerundi compost | havent delirat |
| Participi | delirat , delirada , delirats , delirades |
Definició
- Tenir deliris.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017