delir-se
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| deleixo (cent.), delesc (val., bal.), delisc (val.) |
| deleixes, delixes (val.) |
| deleix, delix (val.) |
| delim |
| deliu |
| deleixen, delixen (val.) |
Perfet
| he delit |
| has delit |
| ha delit |
| hem delit |
| heu delit |
| han delit |
Imperfet
| delia |
| delies |
| delia |
| delíem |
| delíeu |
| delien |
Plusquamperfet
| havia delit |
| havies delit |
| havia delit |
| havíem delit |
| havíeu delit |
| havien delit |
Passat simple
| delí |
| delires |
| delí |
| delírem |
| delíreu |
| deliren |
Passat perifràstic
| vaig delir |
| vas (vares) delir |
| va delir |
| vam (vàrem) delir |
| vau (vàreu) delir |
| van (varen) delir |
Passat anterior
| haguí delit |
| hagueres delit |
| hagué delit |
| haguérem delit |
| haguéreu delit |
| hagueren delit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver delit |
| vas haver delit |
| va haver delit |
| vam haver delit |
| vau haver delit |
| van haver delit |
Futur
| deliré |
| deliràs |
| delirà |
| delirem |
| delireu |
| deliran |
Futur perfet
| hauré delit |
| hauràs delit |
| haurà delit |
| haurem delit |
| haureu delit |
| hauran delit |
Condicional
| deliria |
| deliries |
| deliria |
| deliríem |
| deliríeu |
| delirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) delit |
| hauries (hagueres) delit |
| hauria (haguera) delit |
| hauríem (haguérem) delit |
| hauríeu (haguéreu) delit |
| haurien (hagueren) delit |
Mode subjuntiu
Present
| deleixi, delesca / delisca (val.), delesqui (bal.) |
| deleixis, delesques / delisques (val.), delesquis (bal.) |
| deleixi, delesca / delisca (val.), delesqui (bal.) |
| delim, deliguem (bal.) |
| deliu, deligueu (bal.) |
| deleixin, delesquen / delisquen (val.), delesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) delit |
| hagis (hages) delit |
| hagi (haja) delit |
| hàgim (hàgem) delit |
| hàgiu (hàgeu) delit |
| hagin (hagen) delit |
Imperfet
| delís, delira (val.) |
| delissis, delires (val.), delisses |
| delís, delira (val.) |
| delíssim, delírem (val.), delíssem |
| delíssiu, delíreu (val.), delísseu |
| delissin, deliren (val.), delissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) delit |
| haguessis (hagueres) delit |
| hagués (haguera) delit |
| haguéssim (haguérem) delit |
| haguéssiu (haguéreu) delit |
| haguessin (hagueren) delit |
Mode imperatiu
Present
| deleix, delix (val.) |
| deleixi, delesca / delisca (val.), delesqui (bal.) |
| delim, deliguem (bal.) |
| deliu |
| deleixin, delesquen / delisquen (val.), delesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | delir-se |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver delit |
| Gerundi | delint |
| Gerundi compost | havent delit |
| Participi | delit , delida , delits , delides |
Definició
- Sentir una gran necessitat per satisfer un desig.
- Antigament, eliminar
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017