delinquir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| delinqueixo (cent.), delinquesc (val., bal.), delinquisc (val.) |
| delinqueixes, delinquixes (val.) |
| delinqueix, delinquix (val.) |
| delinquim |
| delinquiu |
| delinqueixen, delinquixen (val.) |
Perfet
| he delinquit |
| has delinquit |
| ha delinquit |
| hem delinquit |
| heu delinquit |
| han delinquit |
Imperfet
| delinquia |
| delinquies |
| delinquia |
| delinquíem |
| delinquíeu |
| delinquien |
Plusquamperfet
| havia delinquit |
| havies delinquit |
| havia delinquit |
| havíem delinquit |
| havíeu delinquit |
| havien delinquit |
Passat simple
| delinquí |
| delinquires |
| delinquí |
| delinquírem |
| delinquíreu |
| delinquiren |
Passat perifràstic
| vaig delinquir |
| vas (vares) delinquir |
| va delinquir |
| vam (vàrem) delinquir |
| vau (vàreu) delinquir |
| van (varen) delinquir |
Passat anterior
| haguí delinquit |
| hagueres delinquit |
| hagué delinquit |
| haguérem delinquit |
| haguéreu delinquit |
| hagueren delinquit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver delinquit |
| vas haver delinquit |
| va haver delinquit |
| vam haver delinquit |
| vau haver delinquit |
| van haver delinquit |
Futur
| delinquiré |
| delinquiràs |
| delinquirà |
| delinquirem |
| delinquireu |
| delinquiran |
Futur perfet
| hauré delinquit |
| hauràs delinquit |
| haurà delinquit |
| haurem delinquit |
| haureu delinquit |
| hauran delinquit |
Condicional
| delinquiria |
| delinquiries |
| delinquiria |
| delinquiríem |
| delinquiríeu |
| delinquirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) delinquit |
| hauries (hagueres) delinquit |
| hauria (haguera) delinquit |
| hauríem (haguérem) delinquit |
| hauríeu (haguéreu) delinquit |
| haurien (hagueren) delinquit |
Mode subjuntiu
Present
| delinqueixi, delinquesca / delinquisca (val.), delinquesqui (bal.) |
| delinqueixis, delinquesques / delinquisques (val.), delinquesquis (bal.) |
| delinqueixi, delinquesca / delinquisca (val.), delinquesqui (bal.) |
| delinquim, delinquiguem (bal.) |
| delinquiu, delinquigueu (bal.) |
| delinqueixin, delinquesquen / delinquisquen (val.), delinquesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) delinquit |
| hagis (hages) delinquit |
| hagi (haja) delinquit |
| hàgim (hàgem) delinquit |
| hàgiu (hàgeu) delinquit |
| hagin (hagen) delinquit |
Imperfet
| delinquís, delinquira (val.) |
| delinquissis, delinquires (val.), delinquisses |
| delinquís, delinquira (val.) |
| delinquíssim, delinquírem (val.), delinquíssem |
| delinquíssiu, delinquíreu (val.), delinquísseu |
| delinquissin, delinquiren (val.), delinquissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) delinquit |
| haguessis (hagueres) delinquit |
| hagués (haguera) delinquit |
| haguéssim (haguérem) delinquit |
| haguéssiu (haguéreu) delinquit |
| haguessin (hagueren) delinquit |
Mode imperatiu
Present
| delinqueix, delinquix (val.) |
| delinqueixi, delinquesca / delinquisca (val.), delinquesqui (bal.) |
| delinquim, delinquiguem (bal.) |
| delinquiu |
| delinqueixin, delinquesquen / delinquisquen (val.), delinquesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | delinquir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver delinquit |
| Gerundi | delinquint |
| Gerundi compost | havent delinquit |
| Participi | delinquit , delinquida , delinquits , delinquides |
Definició
- Cometre un acte considerat delicte.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017