delatar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| delato (cent.), delate (val.), delat (bal.) |
| delates |
| delata |
| delatem, delatam (bal.) |
| delateu, delatau (bal.) |
| delaten |
Perfet
| he delatat |
| has delatat |
| ha delatat |
| hem delatat |
| heu delatat |
| han delatat |
Imperfet
| delatava |
| delataves |
| delatava |
| delatàvem |
| delatàveu |
| delataven |
Plusquamperfet
| havia delatat |
| havies delatat |
| havia delatat |
| havíem delatat |
| havíeu delatat |
| havien delatat |
Passat simple
| delatí |
| delatares |
| delatà |
| delatàrem |
| delatàreu |
| delataren |
Passat perifràstic
| vaig delatar |
| vas (vares) delatar |
| va delatar |
| vam (vàrem) delatar |
| vau (vàreu) delatar |
| van (varen) delatar |
Passat anterior
| haguí delatat |
| hagueres delatat |
| hagué delatat |
| haguérem delatat |
| haguéreu delatat |
| hagueren delatat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver delatat |
| vas haver delatat |
| va haver delatat |
| vam haver delatat |
| vau haver delatat |
| van haver delatat |
Futur
| delataré |
| delataràs |
| delatarà |
| delatarem |
| delatareu |
| delataran |
Futur perfet
| hauré delatat |
| hauràs delatat |
| haurà delatat |
| haurem delatat |
| haureu delatat |
| hauran delatat |
Condicional
| delataria |
| delataries |
| delataria |
| delataríem |
| delataríeu |
| delatarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) delatat |
| hauries (hagueres) delatat |
| hauria (haguera) delatat |
| hauríem (haguérem) delatat |
| hauríeu (haguéreu) delatat |
| haurien (hagueren) delatat |
Mode subjuntiu
Present
| delati, delate (val.) |
| delatis, delates (val.) |
| delati, delate (val.) |
| delatem |
| delateu |
| delatin, delaten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) delatat |
| hagis (hages) delatat |
| hagi (haja) delatat |
| hàgim (hàgem) delatat |
| hàgiu (hàgeu) delatat |
| hagin (hagen) delatat |
Imperfet
| delatés, delatara (val.), delatàs (val., bal.) |
| delatessis, delatares (val.), delatassis (bal.), delatesses, delatasses (val., bal.) |
| delatés, delatara (val.), delatàs (val., bal.) |
| delatéssim, delatàrem (val.), delatàssim (bal.), delatéssem, delatàssem (val., bal.) |
| delatéssiu, delatàreu (val.), delatàssiu (bal.), delatésseu, delatàsseu (val., bal.) |
| delatessin, delataren (val.), delatassin (bal.), delatessen, delatassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) delatat |
| haguessis (hagueres) delatat |
| hagués (haguera) delatat |
| haguéssim (haguérem) delatat |
| haguéssiu (haguéreu) delatat |
| haguessin (hagueren) delatat |
Mode imperatiu
Present
| delata |
| delati, delate (val.) |
| delatem |
| delateu, delatau (bal.) |
| delatin, delaten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | delatar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver delatat |
| Gerundi | delatant |
| Gerundi compost | havent delatat |
| Participi | delatat , delatada , delatats , delatades |
Definició
- Donar a conèixer davant la justícia qui ha participat en un crim.
- Fer-se evident alguna cosa que no s'ha dit amb paraules.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017