dejunar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| dejuno (cent.), dejune (val.), dejun (bal.) |
| dejunes |
| dejuna |
| dejunem, dejunam (bal.) |
| dejuneu, dejunau (bal.) |
| dejunen |
Perfet
| he dejunat |
| has dejunat |
| ha dejunat |
| hem dejunat |
| heu dejunat |
| han dejunat |
Imperfet
| dejunava |
| dejunaves |
| dejunava |
| dejunàvem |
| dejunàveu |
| dejunaven |
Plusquamperfet
| havia dejunat |
| havies dejunat |
| havia dejunat |
| havíem dejunat |
| havíeu dejunat |
| havien dejunat |
Passat simple
| dejuní |
| dejunares |
| dejunà |
| dejunàrem |
| dejunàreu |
| dejunaren |
Passat perifràstic
| vaig dejunar |
| vas (vares) dejunar |
| va dejunar |
| vam (vàrem) dejunar |
| vau (vàreu) dejunar |
| van (varen) dejunar |
Passat anterior
| haguí dejunat |
| hagueres dejunat |
| hagué dejunat |
| haguérem dejunat |
| haguéreu dejunat |
| hagueren dejunat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver dejunat |
| vas haver dejunat |
| va haver dejunat |
| vam haver dejunat |
| vau haver dejunat |
| van haver dejunat |
Futur
| dejunaré |
| dejunaràs |
| dejunarà |
| dejunarem |
| dejunareu |
| dejunaran |
Futur perfet
| hauré dejunat |
| hauràs dejunat |
| haurà dejunat |
| haurem dejunat |
| haureu dejunat |
| hauran dejunat |
Condicional
| dejunaria |
| dejunaries |
| dejunaria |
| dejunaríem |
| dejunaríeu |
| dejunarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) dejunat |
| hauries (hagueres) dejunat |
| hauria (haguera) dejunat |
| hauríem (haguérem) dejunat |
| hauríeu (haguéreu) dejunat |
| haurien (hagueren) dejunat |
Mode subjuntiu
Present
| dejuni, dejune (val.) |
| dejunis, dejunes (val.) |
| dejuni, dejune (val.) |
| dejunem |
| dejuneu |
| dejunin, dejunen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) dejunat |
| hagis (hages) dejunat |
| hagi (haja) dejunat |
| hàgim (hàgem) dejunat |
| hàgiu (hàgeu) dejunat |
| hagin (hagen) dejunat |
Imperfet
| dejunés, dejunara (val.), dejunàs (val., bal.) |
| dejunessis, dejunares (val.), dejunassis (bal.), dejunesses, dejunasses (val., bal.) |
| dejunés, dejunara (val.), dejunàs (val., bal.) |
| dejunéssim, dejunàrem (val.), dejunàssim (bal.), dejunéssem, dejunàssem (val., bal.) |
| dejunéssiu, dejunàreu (val.), dejunàssiu (bal.), dejunésseu, dejunàsseu (val., bal.) |
| dejunessin, dejunaren (val.), dejunassin (bal.), dejunessen, dejunassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) dejunat |
| haguessis (hagueres) dejunat |
| hagués (haguera) dejunat |
| haguéssim (haguérem) dejunat |
| haguéssiu (haguéreu) dejunat |
| haguessin (hagueren) dejunat |
Mode imperatiu
Present
| dejuna |
| dejuni, dejune (val.) |
| dejunem |
| dejuneu, dejunau (bal.) |
| dejunin, dejunen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | dejunar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver dejunat |
| Gerundi | dejunant |
| Gerundi compost | havent dejunat |
| Participi | dejunat , dejunada , dejunats , dejunades |
Definició
- Abstenir-se de prendre aliments, o menjar molt poc, especialment per motius religiosos o mèdics.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017