deixondir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| deixondeixo (cent.), deixondesc (val., bal.), deixondisc (val.) |
| deixondeixes, deixondixes (val.) |
| deixondeix, deixondix (val.) |
| deixondim |
| deixondiu |
| deixondeixen, deixondixen (val.) |
Perfet
| he deixondit |
| has deixondit |
| ha deixondit |
| hem deixondit |
| heu deixondit |
| han deixondit |
Imperfet
| deixondia |
| deixondies |
| deixondia |
| deixondíem |
| deixondíeu |
| deixondien |
Plusquamperfet
| havia deixondit |
| havies deixondit |
| havia deixondit |
| havíem deixondit |
| havíeu deixondit |
| havien deixondit |
Passat simple
| deixondí |
| deixondires |
| deixondí |
| deixondírem |
| deixondíreu |
| deixondiren |
Passat perifràstic
| vaig deixondir |
| vas (vares) deixondir |
| va deixondir |
| vam (vàrem) deixondir |
| vau (vàreu) deixondir |
| van (varen) deixondir |
Passat anterior
| haguí deixondit |
| hagueres deixondit |
| hagué deixondit |
| haguérem deixondit |
| haguéreu deixondit |
| hagueren deixondit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver deixondit |
| vas haver deixondit |
| va haver deixondit |
| vam haver deixondit |
| vau haver deixondit |
| van haver deixondit |
Futur
| deixondiré |
| deixondiràs |
| deixondirà |
| deixondirem |
| deixondireu |
| deixondiran |
Futur perfet
| hauré deixondit |
| hauràs deixondit |
| haurà deixondit |
| haurem deixondit |
| haureu deixondit |
| hauran deixondit |
Condicional
| deixondiria |
| deixondiries |
| deixondiria |
| deixondiríem |
| deixondiríeu |
| deixondirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) deixondit |
| hauries (hagueres) deixondit |
| hauria (haguera) deixondit |
| hauríem (haguérem) deixondit |
| hauríeu (haguéreu) deixondit |
| haurien (hagueren) deixondit |
Mode subjuntiu
Present
| deixondeixi, deixondesca / deixondisca (val.), deixondesqui (bal.) |
| deixondeixis, deixondesques / deixondisques (val.), deixondesquis (bal.) |
| deixondeixi, deixondesca / deixondisca (val.), deixondesqui (bal.) |
| deixondim, deixondiguem (bal.) |
| deixondiu, deixondigueu (bal.) |
| deixondeixin, deixondesquen / deixondisquen (val.), deixondesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) deixondit |
| hagis (hages) deixondit |
| hagi (haja) deixondit |
| hàgim (hàgem) deixondit |
| hàgiu (hàgeu) deixondit |
| hagin (hagen) deixondit |
Imperfet
| deixondís, deixondira (val.) |
| deixondissis, deixondires (val.), deixondisses |
| deixondís, deixondira (val.) |
| deixondíssim, deixondírem (val.), deixondíssem |
| deixondíssiu, deixondíreu (val.), deixondísseu |
| deixondissin, deixondiren (val.), deixondissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) deixondit |
| haguessis (hagueres) deixondit |
| hagués (haguera) deixondit |
| haguéssim (haguérem) deixondit |
| haguéssiu (haguéreu) deixondit |
| haguessin (hagueren) deixondit |
Mode imperatiu
Present
| deixondeix, deixondix (val.) |
| deixondeixi, deixondesca / deixondisca (val.), deixondesqui (bal.) |
| deixondim, deixondiguem (bal.) |
| deixondiu |
| deixondeixin, deixondesquen / deixondisquen (val.), deixondesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | deixondir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver deixondit |
| Gerundi | deixondint |
| Gerundi compost | havent deixondit |
| Participi | deixondit , deixondida , deixondits , deixondides |
Definició
- Llevar l’ensopiment.
- Fer sortir d'un estat d'inactivació.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017