deglutir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| degluteixo (cent.), deglutesc (val., bal.), deglutisc (val.) |
| degluteixes, deglutixes (val.) |
| degluteix, deglutix (val.) |
| deglutim |
| deglutiu |
| degluteixen, deglutixen (val.) |
Perfet
| he deglutit |
| has deglutit |
| ha deglutit |
| hem deglutit |
| heu deglutit |
| han deglutit |
Imperfet
| deglutia |
| degluties |
| deglutia |
| deglutíem |
| deglutíeu |
| deglutien |
Plusquamperfet
| havia deglutit |
| havies deglutit |
| havia deglutit |
| havíem deglutit |
| havíeu deglutit |
| havien deglutit |
Passat simple
| deglutí |
| deglutires |
| deglutí |
| deglutírem |
| deglutíreu |
| deglutiren |
Passat perifràstic
| vaig deglutir |
| vas (vares) deglutir |
| va deglutir |
| vam (vàrem) deglutir |
| vau (vàreu) deglutir |
| van (varen) deglutir |
Passat anterior
| haguí deglutit |
| hagueres deglutit |
| hagué deglutit |
| haguérem deglutit |
| haguéreu deglutit |
| hagueren deglutit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver deglutit |
| vas haver deglutit |
| va haver deglutit |
| vam haver deglutit |
| vau haver deglutit |
| van haver deglutit |
Futur
| deglutiré |
| deglutiràs |
| deglutirà |
| deglutirem |
| deglutireu |
| deglutiran |
Futur perfet
| hauré deglutit |
| hauràs deglutit |
| haurà deglutit |
| haurem deglutit |
| haureu deglutit |
| hauran deglutit |
Condicional
| deglutiria |
| deglutiries |
| deglutiria |
| deglutiríem |
| deglutiríeu |
| deglutirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) deglutit |
| hauries (hagueres) deglutit |
| hauria (haguera) deglutit |
| hauríem (haguérem) deglutit |
| hauríeu (haguéreu) deglutit |
| haurien (hagueren) deglutit |
Mode subjuntiu
Present
| degluteixi, deglutesca / deglutisca (val.), deglutesqui (bal.) |
| degluteixis, deglutesques / deglutisques (val.), deglutesquis (bal.) |
| degluteixi, deglutesca / deglutisca (val.), deglutesqui (bal.) |
| deglutim, deglutiguem (bal.) |
| deglutiu, deglutigueu (bal.) |
| degluteixin, deglutesquen / deglutisquen (val.), deglutesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) deglutit |
| hagis (hages) deglutit |
| hagi (haja) deglutit |
| hàgim (hàgem) deglutit |
| hàgiu (hàgeu) deglutit |
| hagin (hagen) deglutit |
Imperfet
| deglutís, deglutira (val.) |
| deglutissis, deglutires (val.), deglutisses |
| deglutís, deglutira (val.) |
| deglutíssim, deglutírem (val.), deglutíssem |
| deglutíssiu, deglutíreu (val.), deglutísseu |
| deglutissin, deglutiren (val.), deglutissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) deglutit |
| haguessis (hagueres) deglutit |
| hagués (haguera) deglutit |
| haguéssim (haguérem) deglutit |
| haguéssiu (haguéreu) deglutit |
| haguessin (hagueren) deglutit |
Mode imperatiu
Present
| degluteix, deglutix (val.) |
| degluteixi, deglutesca / deglutisca (val.), deglutesqui (bal.) |
| deglutim, deglutiguem (bal.) |
| deglutiu |
| degluteixin, deglutesquen / deglutisquen (val.), deglutesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | deglutir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver deglutit |
| Gerundi | deglutint |
| Gerundi compost | havent deglutit |
| Participi | deglutit , deglutida , deglutits , deglutides |
Definició
- Passar un aliment gola avall, sense mastegar o mastegant poc.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017