deflectir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| deflecteixo (cent.), deflectesc (val., bal.), deflectisc (val.) |
| deflecteixes, deflectixes (val.) |
| deflecteix, deflectix (val.) |
| deflectim |
| deflectiu |
| deflecteixen, deflectixen (val.) |
Perfet
| he deflectit |
| has deflectit |
| ha deflectit |
| hem deflectit |
| heu deflectit |
| han deflectit |
Imperfet
| deflectia |
| deflecties |
| deflectia |
| deflectíem |
| deflectíeu |
| deflectien |
Plusquamperfet
| havia deflectit |
| havies deflectit |
| havia deflectit |
| havíem deflectit |
| havíeu deflectit |
| havien deflectit |
Passat simple
| deflectí |
| deflectires |
| deflectí |
| deflectírem |
| deflectíreu |
| deflectiren |
Passat perifràstic
| vaig deflectir |
| vas (vares) deflectir |
| va deflectir |
| vam (vàrem) deflectir |
| vau (vàreu) deflectir |
| van (varen) deflectir |
Passat anterior
| haguí deflectit |
| hagueres deflectit |
| hagué deflectit |
| haguérem deflectit |
| haguéreu deflectit |
| hagueren deflectit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver deflectit |
| vas haver deflectit |
| va haver deflectit |
| vam haver deflectit |
| vau haver deflectit |
| van haver deflectit |
Futur
| deflectiré |
| deflectiràs |
| deflectirà |
| deflectirem |
| deflectireu |
| deflectiran |
Futur perfet
| hauré deflectit |
| hauràs deflectit |
| haurà deflectit |
| haurem deflectit |
| haureu deflectit |
| hauran deflectit |
Condicional
| deflectiria |
| deflectiries |
| deflectiria |
| deflectiríem |
| deflectiríeu |
| deflectirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) deflectit |
| hauries (hagueres) deflectit |
| hauria (haguera) deflectit |
| hauríem (haguérem) deflectit |
| hauríeu (haguéreu) deflectit |
| haurien (hagueren) deflectit |
Mode subjuntiu
Present
| deflecteixi, deflectesca / deflectisca (val.), deflectesqui (bal.) |
| deflecteixis, deflectesques / deflectisques (val.), deflectesquis (bal.) |
| deflecteixi, deflectesca / deflectisca (val.), deflectesqui (bal.) |
| deflectim, deflectiguem (bal.) |
| deflectiu, deflectigueu (bal.) |
| deflecteixin, deflectesquen / deflectisquen (val.), deflectesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) deflectit |
| hagis (hages) deflectit |
| hagi (haja) deflectit |
| hàgim (hàgem) deflectit |
| hàgiu (hàgeu) deflectit |
| hagin (hagen) deflectit |
Imperfet
| deflectís, deflectira (val.) |
| deflectissis, deflectires (val.), deflectisses |
| deflectís, deflectira (val.) |
| deflectíssim, deflectírem (val.), deflectíssem |
| deflectíssiu, deflectíreu (val.), deflectísseu |
| deflectissin, deflectiren (val.), deflectissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) deflectit |
| haguessis (hagueres) deflectit |
| hagués (haguera) deflectit |
| haguéssim (haguérem) deflectit |
| haguéssiu (haguéreu) deflectit |
| haguessin (hagueren) deflectit |
Mode imperatiu
Present
| deflecteix, deflectix (val.) |
| deflecteixi, deflectesca / deflectisca (val.), deflectesqui (bal.) |
| deflectim, deflectiguem (bal.) |
| deflectiu |
| deflecteixin, deflectesquen / deflectisquen (val.), deflectesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | deflectir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver deflectit |
| Gerundi | deflectint |
| Gerundi compost | havent deflectit |
| Participi | deflectit , deflectida , deflectits , deflectides |
Definició
- Fer canviar la direcció d'un raig.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017