deflagrar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| deflagro (cent.), deflagre (val.), deflagr (bal.) |
| deflagres |
| deflagra |
| deflagrem, deflagram (bal.) |
| deflagreu, deflagrau (bal.) |
| deflagren |
Perfet
| he deflagrat |
| has deflagrat |
| ha deflagrat |
| hem deflagrat |
| heu deflagrat |
| han deflagrat |
Imperfet
| deflagrava |
| deflagraves |
| deflagrava |
| deflagràvem |
| deflagràveu |
| deflagraven |
Plusquamperfet
| havia deflagrat |
| havies deflagrat |
| havia deflagrat |
| havíem deflagrat |
| havíeu deflagrat |
| havien deflagrat |
Passat simple
| deflagrí |
| deflagrares |
| deflagrà |
| deflagràrem |
| deflagràreu |
| deflagraren |
Passat perifràstic
| vaig deflagrar |
| vas (vares) deflagrar |
| va deflagrar |
| vam (vàrem) deflagrar |
| vau (vàreu) deflagrar |
| van (varen) deflagrar |
Passat anterior
| haguí deflagrat |
| hagueres deflagrat |
| hagué deflagrat |
| haguérem deflagrat |
| haguéreu deflagrat |
| hagueren deflagrat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver deflagrat |
| vas haver deflagrat |
| va haver deflagrat |
| vam haver deflagrat |
| vau haver deflagrat |
| van haver deflagrat |
Futur
| deflagraré |
| deflagraràs |
| deflagrarà |
| deflagrarem |
| deflagrareu |
| deflagraran |
Futur perfet
| hauré deflagrat |
| hauràs deflagrat |
| haurà deflagrat |
| haurem deflagrat |
| haureu deflagrat |
| hauran deflagrat |
Condicional
| deflagraria |
| deflagraries |
| deflagraria |
| deflagraríem |
| deflagraríeu |
| deflagrarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) deflagrat |
| hauries (hagueres) deflagrat |
| hauria (haguera) deflagrat |
| hauríem (haguérem) deflagrat |
| hauríeu (haguéreu) deflagrat |
| haurien (hagueren) deflagrat |
Mode subjuntiu
Present
| deflagri, deflagre (val.) |
| deflagris, deflagres (val.) |
| deflagri, deflagre (val.) |
| deflagrem |
| deflagreu |
| deflagrin, deflagren (val.) |
Perfet
| hagi (haja) deflagrat |
| hagis (hages) deflagrat |
| hagi (haja) deflagrat |
| hàgim (hàgem) deflagrat |
| hàgiu (hàgeu) deflagrat |
| hagin (hagen) deflagrat |
Imperfet
| deflagrés, deflagrara (val.), deflagràs (val., bal.) |
| deflagressis, deflagrares (val.), deflagrassis (bal.), deflagresses, deflagrasses (val., bal.) |
| deflagrés, deflagrara (val.), deflagràs (val., bal.) |
| deflagréssim, deflagràrem (val.), deflagràssim (bal.), deflagréssem, deflagràssem (val., bal.) |
| deflagréssiu, deflagràreu (val.), deflagràssiu (bal.), deflagrésseu, deflagràsseu (val., bal.) |
| deflagressin, deflagraren (val.), deflagrassin (bal.), deflagressen, deflagrassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) deflagrat |
| haguessis (hagueres) deflagrat |
| hagués (haguera) deflagrat |
| haguéssim (haguérem) deflagrat |
| haguéssiu (haguéreu) deflagrat |
| haguessin (hagueren) deflagrat |
Mode imperatiu
Present
| deflagra |
| deflagri, deflagre (val.) |
| deflagrem |
| deflagreu, deflagrau (bal.) |
| deflagrin, deflagren (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | deflagrar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver deflagrat |
| Gerundi | deflagrant |
| Gerundi compost | havent deflagrat |
| Participi | deflagrat , deflagrada , deflagrats , deflagrades |
Definició
- Cremar en produir-se la reacció química anomenada deflagració.
- Una fuita de ciclohexà va deflagrar explosivament dins d'una planta, i va produir 28 víctimes mortals entre el personal i danys per valor de 48 milions de $, de l' època,... Salvador Alegret, Juli G. Peretó, Fronteres de la ciència, 1997
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017