defallir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| defalleixo (cent.), defallesc (val., bal.), defallisc (val.) |
| defalleixes, defallixes (val.) |
| defalleix, defallix (val.) |
| defallim |
| defalliu |
| defalleixen, defallixen (val.) |
Perfet
| he defallit |
| has defallit |
| ha defallit |
| hem defallit |
| heu defallit |
| han defallit |
Imperfet
| defallia |
| defallies |
| defallia |
| defallíem |
| defallíeu |
| defallien |
Plusquamperfet
| havia defallit |
| havies defallit |
| havia defallit |
| havíem defallit |
| havíeu defallit |
| havien defallit |
Passat simple
| defallí |
| defallires |
| defallí |
| defallírem |
| defallíreu |
| defalliren |
Passat perifràstic
| vaig defallir |
| vas (vares) defallir |
| va defallir |
| vam (vàrem) defallir |
| vau (vàreu) defallir |
| van (varen) defallir |
Passat anterior
| haguí defallit |
| hagueres defallit |
| hagué defallit |
| haguérem defallit |
| haguéreu defallit |
| hagueren defallit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver defallit |
| vas haver defallit |
| va haver defallit |
| vam haver defallit |
| vau haver defallit |
| van haver defallit |
Futur
| defalliré |
| defalliràs |
| defallirà |
| defallirem |
| defallireu |
| defalliran |
Futur perfet
| hauré defallit |
| hauràs defallit |
| haurà defallit |
| haurem defallit |
| haureu defallit |
| hauran defallit |
Condicional
| defalliria |
| defalliries |
| defalliria |
| defalliríem |
| defalliríeu |
| defallirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) defallit |
| hauries (hagueres) defallit |
| hauria (haguera) defallit |
| hauríem (haguérem) defallit |
| hauríeu (haguéreu) defallit |
| haurien (hagueren) defallit |
Mode subjuntiu
Present
| defalleixi, defallesca / defallisca (val.), defallesqui (bal.) |
| defalleixis, defallesques / defallisques (val.), defallesquis (bal.) |
| defalleixi, defallesca / defallisca (val.), defallesqui (bal.) |
| defallim, defalliguem (bal.) |
| defalliu, defalligueu (bal.) |
| defalleixin, defallesquen / defallisquen (val.), defallesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) defallit |
| hagis (hages) defallit |
| hagi (haja) defallit |
| hàgim (hàgem) defallit |
| hàgiu (hàgeu) defallit |
| hagin (hagen) defallit |
Imperfet
| defallís, defallira (val.) |
| defallissis, defallires (val.), defallisses |
| defallís, defallira (val.) |
| defallíssim, defallírem (val.), defallíssem |
| defallíssiu, defallíreu (val.), defallísseu |
| defallissin, defalliren (val.), defallissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) defallit |
| haguessis (hagueres) defallit |
| hagués (haguera) defallit |
| haguéssim (haguérem) defallit |
| haguéssiu (haguéreu) defallit |
| haguessin (hagueren) defallit |
Mode imperatiu
Present
| defalleix, defallix (val.) |
| defalleixi, defallesca / defallisca (val.), defallesqui (bal.) |
| defallim, defalliguem (bal.) |
| defalliu |
| defalleixin, defallesquen / defallisquen (val.), defallesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | defallir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver defallit |
| Gerundi | defallint |
| Gerundi compost | havent defallit |
| Participi | defallit , defallida , defallits , defallides |
Definició
- Perdre la força física o moral.
- Deixar d'exercir una acció.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017