Conjugació del verb «decretar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

decretar

Mode indicatiu

Present
jo decreto (cent.), decrete (val.), decret (bal.)
tu decretes
ell, ella, vostè decreta
nosaltres decretem, decretam (bal.)
vosaltres, vós decreteu, decretau (bal.)
ells, elles, vostès decreten
Perfet
jo he decretat
tu has decretat
ell, ella, vostè ha decretat
nosaltres hem decretat
vosaltres, vós heu decretat
ells, elles, vostès han decretat
Imperfet
jo decretava
tu decretaves
ell, ella, vostè decretava
nosaltres decretàvem
vosaltres, vós decretàveu
ells, elles, vostès decretaven
Plusquamperfet
jo havia decretat
tu havies decretat
ell, ella, vostè havia decretat
nosaltres havíem decretat
vosaltres, vós havíeu decretat
ells, elles, vostès havien decretat
Passat simple
jo decretí
tu decretares
ell, ella, vostè decretà
nosaltres decretàrem
vosaltres, vós decretàreu
ells, elles, vostès decretaren
Passat perifràstic
jo vaig decretar
tu vas (vares) decretar
ell, ella, vostè va decretar
nosaltres vam (vàrem) decretar
vosaltres, vós vau (vàreu) decretar
ells, elles, vostès van (varen) decretar
Passat anterior
jo haguí decretat
tu hagueres decretat
ell, ella, vostè hagué decretat
nosaltres haguérem decretat
vosaltres, vós haguéreu decretat
ells, elles, vostès hagueren decretat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver decretat
tu vas haver decretat
ell, ella, vostè va haver decretat
nosaltres vam haver decretat
vosaltres, vós vau haver decretat
ells, elles, vostès van haver decretat
Futur
jo decretaré
tu decretaràs
ell, ella, vostè decretarà
nosaltres decretarem
vosaltres, vós decretareu
ells, elles, vostès decretaran
Futur perfet
jo hauré decretat
tu hauràs decretat
ell, ella, vostè haurà decretat
nosaltres haurem decretat
vosaltres, vós haureu decretat
ells, elles, vostès hauran decretat
Condicional
jo decretaria
tu decretaries
ell, ella, vostè decretaria
nosaltres decretaríem
vosaltres, vós decretaríeu
ells, elles, vostès decretarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) decretat
tu hauries (hagueres) decretat
ell, ella, vostè hauria (haguera) decretat
nosaltres hauríem (haguérem) decretat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) decretat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) decretat

decretar

Mode subjuntiu

Present
jo decreti, decrete (val.)
tu decretis, decretes (val.)
ell, ella, vostè decreti, decrete (val.)
nosaltres decretem
vosaltres, vós decreteu
ells, elles, vostès decretin, decreten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) decretat
tu hagis (hages) decretat
ell, ella, vostè hagi (haja) decretat
nosaltres hàgim (hàgem) decretat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) decretat
ells, elles, vostès hagin (hagen) decretat
Imperfet
jo decretés, decretara (val.), decretàs (val., bal.)
tu decretessis, decretares (val.), decretassis (bal.), decretesses, decretasses (val., bal.)
ell, ella, vostè decretés, decretara (val.), decretàs (val., bal.)
nosaltres decretéssim, decretàrem (val.), decretàssim (bal.), decretéssem, decretàssem (val., bal.)
vosaltres, vós decretéssiu, decretàreu (val.), decretàssiu (bal.), decretésseu, decretàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès decretessin, decretaren (val.), decretassin (bal.), decretessen, decretassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) decretat
tu haguessis (hagueres) decretat
ell, ella, vostè hagués (haguera) decretat
nosaltres haguéssim (haguérem) decretat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) decretat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) decretat

decretar

Imperatiu

Present
tu decreta
ell, ella, vostè decreti, decrete (val.)
nosaltres decretem
vosaltres, vós decreteu, decretau (bal.)
ells, elles, vostès decretin, decreten (val.)

decretar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu decretar
Infinitiu compost haver decretat
Gerundi decretant
Gerundi compost havent decretat
Participi decretat, decretada, decretats, decretades