decaure
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| decaic |
| decaus |
| decau |
| decaiem, decaem (val.), dequeim (bal.) |
| decaieu, decaeu (val.), dequeis (bal.) |
| decauen |
Perfet
| he decaigut |
| has decaigut |
| ha decaigut |
| hem decaigut |
| heu decaigut |
| han decaigut |
Imperfet
| dequeia |
| dequeies |
| dequeia |
| dequèiem / dequéiem |
| dequèieu / dequéieu |
| dequeien |
Plusquamperfet
| havia decaigut |
| havies decaigut |
| havia decaigut |
| havíem decaigut |
| havíeu decaigut |
| havien decaigut |
Passat simple
| decaiguí |
| decaigueres |
| decaigué |
| decaiguérem |
| decaiguéreu |
| decaigueren |
Passat perifràstic
| vaig decaure |
| vas (vares) decaure |
| va decaure |
| vam (vàrem) decaure |
| vau (vàreu) decaure |
| van (varen) decaure |
Passat anterior
| haguí decaigut |
| hagueres decaigut |
| hagué decaigut |
| haguérem decaigut |
| haguéreu decaigut |
| hagueren decaigut |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver decaigut |
| vas haver decaigut |
| va haver decaigut |
| vam haver decaigut |
| vau haver decaigut |
| van haver decaigut |
Futur
| decauré |
| decauràs |
| decaurà |
| decaurem |
| decaureu |
| decauran |
Futur perfet
| hauré decaigut |
| hauràs decaigut |
| haurà decaigut |
| haurem decaigut |
| haureu decaigut |
| hauran decaigut |
Condicional
| decauria |
| decauries |
| decauria |
| decauríem |
| decauríeu |
| decaurien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) decaigut |
| hauries (hagueres) decaigut |
| hauria (haguera) decaigut |
| hauríem (haguérem) decaigut |
| hauríeu (haguéreu) decaigut |
| haurien (hagueren) decaigut |
Mode subjuntiu
Present
| decaigui, decaiga (val.) |
| decaiguis, decaigues (val.) |
| decaigui, decaiga (val.) |
| decaiguem |
| decaigueu |
| decaiguin, decaiguen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) decaigut |
| hagis (hages) decaigut |
| hagi (haja) decaigut |
| hàgim (hàgem) decaigut |
| hàgiu (hàgeu) decaigut |
| hagin (hagen) decaigut |
Imperfet
| decaigués, decaiguera (val.) |
| decaiguessis, decaigueres (val.), decaiguesses |
| decaigués, decaiguera (val.) |
| decaiguéssim, decaiguérem (val.), decaiguéssem |
| decaiguéssiu, decaiguéreu (val.), decaiguésseu |
| decaiguessin, decaigueren (val.), decaiguessen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) decaigut |
| haguessis (hagueres) decaigut |
| hagués (haguera) decaigut |
| haguéssim (haguérem) decaigut |
| haguéssiu (haguéreu) decaigut |
| haguessin (hagueren) decaigut |
Mode imperatiu
Present
| decau |
| decaigui, decaiga (val.) |
| decaiguem |
| decaieu, decaeu (val.), dequeis (bal.) |
| decaiguin, decaiguen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | decaure |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver decaigut |
| Gerundi | decaient, decaent (val.) |
| Gerundi compost | havent decaigut |
| Participi | decaigut , decaiguda , decaiguts , decaigudes |
Definició
- Sentir-se fluix, amb poca força vital.
- Convé esmorzar bé per no decaure a mig matí.
- Perdre intensitat, vivacitat.
- La festa va decaure.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017