Conjugació en català del verb «decantar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

decantar

Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició

Mode indicatiu

Present
decanto (cent.), decante (val.), decant (bal.)
decantes
decanta
decantem, decantam (bal.)
decanteu, decantau (bal.)
decanten
Perfet
he decantat
has decantat
ha decantat
hem decantat
heu decantat
han decantat
Imperfet
decantava
decantaves
decantava
decantàvem
decantàveu
decantaven
Plusquamperfet
havia decantat
havies decantat
havia decantat
havíem decantat
havíeu decantat
havien decantat
Passat simple
decantí
decantares
decantà
decantàrem
decantàreu
decantaren
Passat perifràstic
vaig decantar
vas (vares) decantar
va decantar
vam (vàrem) decantar
vau (vàreu) decantar
van (varen) decantar
Passat anterior
haguí decantat
hagueres decantat
hagué decantat
haguérem decantat
haguéreu decantat
hagueren decantat
Passat anterior perifràstic
vaig haver decantat
vas haver decantat
va haver decantat
vam haver decantat
vau haver decantat
van haver decantat
Futur
decantaré
decantaràs
decantarà
decantarem
decantareu
decantaran
Futur perfet
hauré decantat
hauràs decantat
haurà decantat
haurem decantat
haureu decantat
hauran decantat
Condicional
decantaria
decantaries
decantaria
decantaríem
decantaríeu
decantarien
Condicional perfet
hauria (haguera) decantat
hauries (hagueres) decantat
hauria (haguera) decantat
hauríem (haguérem) decantat
hauríeu (haguéreu) decantat
haurien (hagueren) decantat

Tornar a l'índex

Mode subjuntiu

Present
decanti, decante (val.)
decantis, decantes (val.)
decanti, decante (val.)
decantem
decanteu
decantin, decanten (val.)
Perfet
hagi (haja) decantat
hagis (hages) decantat
hagi (haja) decantat
hàgim (hàgem) decantat
hàgiu (hàgeu) decantat
hagin (hagen) decantat
Imperfet
decantés, decantara (val.), decantàs (val., bal.)
decantessis, decantares (val.), decantassis (bal.), decantesses, decantasses (val., bal.)
decantés, decantara (val.), decantàs (val., bal.)
decantéssim, decantàrem (val.), decantàssim (bal.), decantéssem, decantàssem (val., bal.)
decantéssiu, decantàreu (val.), decantàssiu (bal.), decantésseu, decantàsseu (val., bal.)
decantessin, decantaren (val.), decantassin (bal.), decantessen, decantassen (val., bal.)
Plusquamperfet
hagués (haguera) decantat
haguessis (hagueres) decantat
hagués (haguera) decantat
haguéssim (haguérem) decantat
haguéssiu (haguéreu) decantat
haguessin (hagueren) decantat

Tornar a l'índex

Mode imperatiu

Present
 
decanta
decanti, decante (val.)
decantem
decanteu, decantau (bal.)
decantin, decanten (val.)

Tornar a l'índex

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu decantar
Infinitiu compost haver decantat
Gerundi decantant
Gerundi compost havent decantat
Participi decantat , decantada , decantats , decantades

Tornar a l'índex

Definició

  1. Col·locar un recipient que conté líquid en posició perquè pugui vessar.
  2. Col·locar en posició que trenqui la vertical.
  3. Ell decantava el cap, em mirava als ulls, somreia i rebutjava el plec. Josep Casadesús, Namastei babà, 2000
  4. Tenir una tendència; havent diverses opcions, decidir l'opinió per una d'elles.
  5. Encara que sigui arriscat, jo em decanto a creure que aquesta va ser, efectivament, la seva única intervenció. Miquel dels Sants Oliver, Joan-Lluís Marfany, La literatura en Mallorca, L'Abadia de Montserrat, 1988
    Els dos documents tenen una singular importància, però jo em decanto més pel segon si allò que hem de valorar és la certesa de totes les afirmacions contingudes. Lluís Vicenç Gargallo, Història de Joseph, 1986
  6. Fer un gir, canviar de direcció.
  7. Parlaven d'altres coses, però aviat ell decantava la conversa cap al mateix assumpte.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Tornar a l'índex

Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.