decandir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| decandeixo (cent.), decandesc (val., bal.), decandisc (val.) |
| decandeixes, decandixes (val.) |
| decandeix, decandix (val.) |
| decandim |
| decandiu |
| decandeixen, decandixen (val.) |
Perfet
| he decandit |
| has decandit |
| ha decandit |
| hem decandit |
| heu decandit |
| han decandit |
Imperfet
| decandia |
| decandies |
| decandia |
| decandíem |
| decandíeu |
| decandien |
Plusquamperfet
| havia decandit |
| havies decandit |
| havia decandit |
| havíem decandit |
| havíeu decandit |
| havien decandit |
Passat simple
| decandí |
| decandires |
| decandí |
| decandírem |
| decandíreu |
| decandiren |
Passat perifràstic
| vaig decandir |
| vas (vares) decandir |
| va decandir |
| vam (vàrem) decandir |
| vau (vàreu) decandir |
| van (varen) decandir |
Passat anterior
| haguí decandit |
| hagueres decandit |
| hagué decandit |
| haguérem decandit |
| haguéreu decandit |
| hagueren decandit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver decandit |
| vas haver decandit |
| va haver decandit |
| vam haver decandit |
| vau haver decandit |
| van haver decandit |
Futur
| decandiré |
| decandiràs |
| decandirà |
| decandirem |
| decandireu |
| decandiran |
Futur perfet
| hauré decandit |
| hauràs decandit |
| haurà decandit |
| haurem decandit |
| haureu decandit |
| hauran decandit |
Condicional
| decandiria |
| decandiries |
| decandiria |
| decandiríem |
| decandiríeu |
| decandirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) decandit |
| hauries (hagueres) decandit |
| hauria (haguera) decandit |
| hauríem (haguérem) decandit |
| hauríeu (haguéreu) decandit |
| haurien (hagueren) decandit |
Mode subjuntiu
Present
| decandeixi, decandesca / decandisca (val.), decandesqui (bal.) |
| decandeixis, decandesques / decandisques (val.), decandesquis (bal.) |
| decandeixi, decandesca / decandisca (val.), decandesqui (bal.) |
| decandim, decandiguem (bal.) |
| decandiu, decandigueu (bal.) |
| decandeixin, decandesquen / decandisquen (val.), decandesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) decandit |
| hagis (hages) decandit |
| hagi (haja) decandit |
| hàgim (hàgem) decandit |
| hàgiu (hàgeu) decandit |
| hagin (hagen) decandit |
Imperfet
| decandís, decandira (val.) |
| decandissis, decandires (val.), decandisses |
| decandís, decandira (val.) |
| decandíssim, decandírem (val.), decandíssem |
| decandíssiu, decandíreu (val.), decandísseu |
| decandissin, decandiren (val.), decandissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) decandit |
| haguessis (hagueres) decandit |
| hagués (haguera) decandit |
| haguéssim (haguérem) decandit |
| haguéssiu (haguéreu) decandit |
| haguessin (hagueren) decandit |
Mode imperatiu
Present
| decandeix, decandix (val.) |
| decandeixi, decandesca / decandisca (val.), decandesqui (bal.) |
| decandim, decandiguem (bal.) |
| decandiu |
| decandeixin, decandesquen / decandisquen (val.), decandesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | decandir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver decandit |
| Gerundi | decandint |
| Gerundi compost | havent decandit |
| Participi | decandit , decandida , decandits , decandides |
Definició
- Perdre força, alegria.
- Perdre esplendor.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017