decampar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| decampo (cent.), decampe (val.), decamp (bal.) |
| decampes |
| decampa |
| decampem, decampam (bal.) |
| decampeu, decampau (bal.) |
| decampen |
Perfet
| he decampat |
| has decampat |
| ha decampat |
| hem decampat |
| heu decampat |
| han decampat |
Imperfet
| decampava |
| decampaves |
| decampava |
| decampàvem |
| decampàveu |
| decampaven |
Plusquamperfet
| havia decampat |
| havies decampat |
| havia decampat |
| havíem decampat |
| havíeu decampat |
| havien decampat |
Passat simple
| decampí |
| decampares |
| decampà |
| decampàrem |
| decampàreu |
| decamparen |
Passat perifràstic
| vaig decampar |
| vas (vares) decampar |
| va decampar |
| vam (vàrem) decampar |
| vau (vàreu) decampar |
| van (varen) decampar |
Passat anterior
| haguí decampat |
| hagueres decampat |
| hagué decampat |
| haguérem decampat |
| haguéreu decampat |
| hagueren decampat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver decampat |
| vas haver decampat |
| va haver decampat |
| vam haver decampat |
| vau haver decampat |
| van haver decampat |
Futur
| decamparé |
| decamparàs |
| decamparà |
| decamparem |
| decampareu |
| decamparan |
Futur perfet
| hauré decampat |
| hauràs decampat |
| haurà decampat |
| haurem decampat |
| haureu decampat |
| hauran decampat |
Condicional
| decamparia |
| decamparies |
| decamparia |
| decamparíem |
| decamparíeu |
| decamparien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) decampat |
| hauries (hagueres) decampat |
| hauria (haguera) decampat |
| hauríem (haguérem) decampat |
| hauríeu (haguéreu) decampat |
| haurien (hagueren) decampat |
Mode subjuntiu
Present
| decampi, decampe (val.) |
| decampis, decampes (val.) |
| decampi, decampe (val.) |
| decampem |
| decampeu |
| decampin, decampen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) decampat |
| hagis (hages) decampat |
| hagi (haja) decampat |
| hàgim (hàgem) decampat |
| hàgiu (hàgeu) decampat |
| hagin (hagen) decampat |
Imperfet
| decampés, decampara (val.), decampàs (val., bal.) |
| decampessis, decampares (val.), decampassis (bal.), decampesses, decampasses (val., bal.) |
| decampés, decampara (val.), decampàs (val., bal.) |
| decampéssim, decampàrem (val.), decampàssim (bal.), decampéssem, decampàssem (val., bal.) |
| decampéssiu, decampàreu (val.), decampàssiu (bal.), decampésseu, decampàsseu (val., bal.) |
| decampessin, decamparen (val.), decampassin (bal.), decampessen, decampassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) decampat |
| haguessis (hagueres) decampat |
| hagués (haguera) decampat |
| haguéssim (haguérem) decampat |
| haguéssiu (haguéreu) decampat |
| haguessin (hagueren) decampat |
Mode imperatiu
Present
| decampa |
| decampi, decampe (val.) |
| decampem |
| decampeu, decampau (bal.) |
| decampin, decampen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | decampar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver decampat |
| Gerundi | decampant |
| Gerundi compost | havent decampat |
| Participi | decampat , decampada , decampats , decampades |
Definició
- L'exercit, alçar un campament.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017