decalar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| decalo (cent.), decale (val.), decal (bal.) |
| decales |
| decala |
| decalem, decalam (bal.) |
| decaleu, decalau (bal.) |
| decalen |
Perfet
| he decalat |
| has decalat |
| ha decalat |
| hem decalat |
| heu decalat |
| han decalat |
Imperfet
| decalava |
| decalaves |
| decalava |
| decalàvem |
| decalàveu |
| decalaven |
Plusquamperfet
| havia decalat |
| havies decalat |
| havia decalat |
| havíem decalat |
| havíeu decalat |
| havien decalat |
Passat simple
| decalí |
| decalares |
| decalà |
| decalàrem |
| decalàreu |
| decalaren |
Passat perifràstic
| vaig decalar |
| vas (vares) decalar |
| va decalar |
| vam (vàrem) decalar |
| vau (vàreu) decalar |
| van (varen) decalar |
Passat anterior
| haguí decalat |
| hagueres decalat |
| hagué decalat |
| haguérem decalat |
| haguéreu decalat |
| hagueren decalat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver decalat |
| vas haver decalat |
| va haver decalat |
| vam haver decalat |
| vau haver decalat |
| van haver decalat |
Futur
| decalaré |
| decalaràs |
| decalarà |
| decalarem |
| decalareu |
| decalaran |
Futur perfet
| hauré decalat |
| hauràs decalat |
| haurà decalat |
| haurem decalat |
| haureu decalat |
| hauran decalat |
Condicional
| decalaria |
| decalaries |
| decalaria |
| decalaríem |
| decalaríeu |
| decalarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) decalat |
| hauries (hagueres) decalat |
| hauria (haguera) decalat |
| hauríem (haguérem) decalat |
| hauríeu (haguéreu) decalat |
| haurien (hagueren) decalat |
Mode subjuntiu
Present
| decali, decale (val.) |
| decalis, decales (val.) |
| decali, decale (val.) |
| decalem |
| decaleu |
| decalin, decalen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) decalat |
| hagis (hages) decalat |
| hagi (haja) decalat |
| hàgim (hàgem) decalat |
| hàgiu (hàgeu) decalat |
| hagin (hagen) decalat |
Imperfet
| decalés, decalara (val.), decalàs (val., bal.) |
| decalessis, decalares (val.), decalassis (bal.), decalesses, decalasses (val., bal.) |
| decalés, decalara (val.), decalàs (val., bal.) |
| decaléssim, decalàrem (val.), decalàssim (bal.), decaléssem, decalàssem (val., bal.) |
| decaléssiu, decalàreu (val.), decalàssiu (bal.), decalésseu, decalàsseu (val., bal.) |
| decalessin, decalaren (val.), decalassin (bal.), decalessen, decalassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) decalat |
| haguessis (hagueres) decalat |
| hagués (haguera) decalat |
| haguéssim (haguérem) decalat |
| haguéssiu (haguéreu) decalat |
| haguessin (hagueren) decalat |
Mode imperatiu
Present
| decala |
| decali, decale (val.) |
| decalem |
| decaleu, decalau (bal.) |
| decalin, decalen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | decalar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver decalat |
| Gerundi | decalant |
| Gerundi compost | havent decalat |
| Participi | decalat , decalada , decalats , decalades |
Definició
- Desplaçar en el temps o l'espai.
- En màquines petites que no tenen aquests pols hom recorre a decalar les escombretes per millorar la commutació. Gran enciclopèdia catalana, volum 5, 1981
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017