Conjugació en català del verb «deambular»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

deambular

Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició

Mode indicatiu

Present
deambulo (cent.), deambule (val.), deambul (bal.)
deambules
deambula
deambulem, deambulam (bal.)
deambuleu, deambulau (bal.)
deambulen
Perfet
he deambulat
has deambulat
ha deambulat
hem deambulat
heu deambulat
han deambulat
Imperfet
deambulava
deambulaves
deambulava
deambulàvem
deambulàveu
deambulaven
Plusquamperfet
havia deambulat
havies deambulat
havia deambulat
havíem deambulat
havíeu deambulat
havien deambulat
Passat simple
deambulí
deambulares
deambulà
deambulàrem
deambulàreu
deambularen
Passat perifràstic
vaig deambular
vas (vares) deambular
va deambular
vam (vàrem) deambular
vau (vàreu) deambular
van (varen) deambular
Passat anterior
haguí deambulat
hagueres deambulat
hagué deambulat
haguérem deambulat
haguéreu deambulat
hagueren deambulat
Passat anterior perifràstic
vaig haver deambulat
vas haver deambulat
va haver deambulat
vam haver deambulat
vau haver deambulat
van haver deambulat
Futur
deambularé
deambularàs
deambularà
deambularem
deambulareu
deambularan
Futur perfet
hauré deambulat
hauràs deambulat
haurà deambulat
haurem deambulat
haureu deambulat
hauran deambulat
Condicional
deambularia
deambularies
deambularia
deambularíem
deambularíeu
deambularien
Condicional perfet
hauria (haguera) deambulat
hauries (hagueres) deambulat
hauria (haguera) deambulat
hauríem (haguérem) deambulat
hauríeu (haguéreu) deambulat
haurien (hagueren) deambulat

Tornar a l'índex

Mode subjuntiu

Present
deambuli, deambule (val.)
deambulis, deambules (val.)
deambuli, deambule (val.)
deambulem
deambuleu
deambulin, deambulen (val.)
Perfet
hagi (haja) deambulat
hagis (hages) deambulat
hagi (haja) deambulat
hàgim (hàgem) deambulat
hàgiu (hàgeu) deambulat
hagin (hagen) deambulat
Imperfet
deambulés, deambulara (val.), deambulàs (val., bal.)
deambulessis, deambulares (val.), deambulassis (bal.), deambulesses, deambulasses (val., bal.)
deambulés, deambulara (val.), deambulàs (val., bal.)
deambuléssim, deambulàrem (val.), deambulàssim (bal.), deambuléssem, deambulàssem (val., bal.)
deambuléssiu, deambulàreu (val.), deambulàssiu (bal.), deambulésseu, deambulàsseu (val., bal.)
deambulessin, deambularen (val.), deambulassin (bal.), deambulessen, deambulassen (val., bal.)
Plusquamperfet
hagués (haguera) deambulat
haguessis (hagueres) deambulat
hagués (haguera) deambulat
haguéssim (haguérem) deambulat
haguéssiu (haguéreu) deambulat
haguessin (hagueren) deambulat

Tornar a l'índex

Mode imperatiu

Present
 
deambula
deambuli, deambule (val.)
deambulem
deambuleu, deambulau (bal.)
deambulin, deambulen (val.)

Tornar a l'índex

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu deambular
Infinitiu compost haver deambulat
Gerundi deambulant
Gerundi compost havent deambulat
Participi deambulat , deambulada , deambulats , deambulades

Tornar a l'índex

Definició

  1. Caminar sense cap destinació concreta.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Tornar a l'índex

Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.