cursar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| curso (cent.), curse (val.), curs (bal.) |
| curses |
| cursa |
| cursem, cursam (bal.) |
| curseu, cursau (bal.) |
| cursen |
Perfet
| he cursat |
| has cursat |
| ha cursat |
| hem cursat |
| heu cursat |
| han cursat |
Imperfet
| cursava |
| cursaves |
| cursava |
| cursàvem |
| cursàveu |
| cursaven |
Plusquamperfet
| havia cursat |
| havies cursat |
| havia cursat |
| havíem cursat |
| havíeu cursat |
| havien cursat |
Passat simple
| cursí |
| cursares |
| cursà |
| cursàrem |
| cursàreu |
| cursaren |
Passat perifràstic
| vaig cursar |
| vas (vares) cursar |
| va cursar |
| vam (vàrem) cursar |
| vau (vàreu) cursar |
| van (varen) cursar |
Passat anterior
| haguí cursat |
| hagueres cursat |
| hagué cursat |
| haguérem cursat |
| haguéreu cursat |
| hagueren cursat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver cursat |
| vas haver cursat |
| va haver cursat |
| vam haver cursat |
| vau haver cursat |
| van haver cursat |
Futur
| cursaré |
| cursaràs |
| cursarà |
| cursarem |
| cursareu |
| cursaran |
Futur perfet
| hauré cursat |
| hauràs cursat |
| haurà cursat |
| haurem cursat |
| haureu cursat |
| hauran cursat |
Condicional
| cursaria |
| cursaries |
| cursaria |
| cursaríem |
| cursaríeu |
| cursarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) cursat |
| hauries (hagueres) cursat |
| hauria (haguera) cursat |
| hauríem (haguérem) cursat |
| hauríeu (haguéreu) cursat |
| haurien (hagueren) cursat |
Mode subjuntiu
Present
| cursi, curse (val.) |
| cursis, curses (val.) |
| cursi, curse (val.) |
| cursem |
| curseu |
| cursin, cursen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) cursat |
| hagis (hages) cursat |
| hagi (haja) cursat |
| hàgim (hàgem) cursat |
| hàgiu (hàgeu) cursat |
| hagin (hagen) cursat |
Imperfet
| cursés, cursara (val.), cursàs (val., bal.) |
| cursessis, cursares (val.), cursassis (bal.), cursesses, cursasses (val., bal.) |
| cursés, cursara (val.), cursàs (val., bal.) |
| curséssim, cursàrem (val.), cursàssim (bal.), curséssem, cursàssem (val., bal.) |
| curséssiu, cursàreu (val.), cursàssiu (bal.), cursésseu, cursàsseu (val., bal.) |
| cursessin, cursaren (val.), cursassin (bal.), cursessen, cursassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) cursat |
| haguessis (hagueres) cursat |
| hagués (haguera) cursat |
| haguéssim (haguérem) cursat |
| haguéssiu (haguéreu) cursat |
| haguessin (hagueren) cursat |
Mode imperatiu
Present
| cursa |
| cursi, curse (val.) |
| cursem |
| curseu, cursau (bal.) |
| cursin, cursen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | cursar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver cursat |
| Gerundi | cursant |
| Gerundi compost | havent cursat |
| Participi | cursat , cursada , cursats , cursades |
Definició
- Fer estudis en una institució reconeguda.
- Progressar una malaltia en el cos d'un pacient.
- Trametre una documentació a qui pertoqui llegir-la.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017