culpar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| culpo (cent.), culpe (val.), culp (bal.) |
| culpes |
| culpa |
| culpem, culpam (bal.) |
| culpeu, culpau (bal.) |
| culpen |
Perfet
| he culpat |
| has culpat |
| ha culpat |
| hem culpat |
| heu culpat |
| han culpat |
Imperfet
| culpava |
| culpaves |
| culpava |
| culpàvem |
| culpàveu |
| culpaven |
Plusquamperfet
| havia culpat |
| havies culpat |
| havia culpat |
| havíem culpat |
| havíeu culpat |
| havien culpat |
Passat simple
| culpí |
| culpares |
| culpà |
| culpàrem |
| culpàreu |
| culparen |
Passat perifràstic
| vaig culpar |
| vas (vares) culpar |
| va culpar |
| vam (vàrem) culpar |
| vau (vàreu) culpar |
| van (varen) culpar |
Passat anterior
| haguí culpat |
| hagueres culpat |
| hagué culpat |
| haguérem culpat |
| haguéreu culpat |
| hagueren culpat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver culpat |
| vas haver culpat |
| va haver culpat |
| vam haver culpat |
| vau haver culpat |
| van haver culpat |
Futur
| culparé |
| culparàs |
| culparà |
| culparem |
| culpareu |
| culparan |
Futur perfet
| hauré culpat |
| hauràs culpat |
| haurà culpat |
| haurem culpat |
| haureu culpat |
| hauran culpat |
Condicional
| culparia |
| culparies |
| culparia |
| culparíem |
| culparíeu |
| culparien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) culpat |
| hauries (hagueres) culpat |
| hauria (haguera) culpat |
| hauríem (haguérem) culpat |
| hauríeu (haguéreu) culpat |
| haurien (hagueren) culpat |
Mode subjuntiu
Present
| culpi, culpe (val.) |
| culpis, culpes (val.) |
| culpi, culpe (val.) |
| culpem |
| culpeu |
| culpin, culpen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) culpat |
| hagis (hages) culpat |
| hagi (haja) culpat |
| hàgim (hàgem) culpat |
| hàgiu (hàgeu) culpat |
| hagin (hagen) culpat |
Imperfet
| culpés, culpara (val.), culpàs (val., bal.) |
| culpessis, culpares (val.), culpassis (bal.), culpesses, culpasses (val., bal.) |
| culpés, culpara (val.), culpàs (val., bal.) |
| culpéssim, culpàrem (val.), culpàssim (bal.), culpéssem, culpàssem (val., bal.) |
| culpéssiu, culpàreu (val.), culpàssiu (bal.), culpésseu, culpàsseu (val., bal.) |
| culpessin, culparen (val.), culpassin (bal.), culpessen, culpassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) culpat |
| haguessis (hagueres) culpat |
| hagués (haguera) culpat |
| haguéssim (haguérem) culpat |
| haguéssiu (haguéreu) culpat |
| haguessin (hagueren) culpat |
Mode imperatiu
Present
| culpa |
| culpi, culpe (val.) |
| culpem |
| culpeu, culpau (bal.) |
| culpin, culpen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | culpar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver culpat |
| Gerundi | culpant |
| Gerundi compost | havent culpat |
| Participi | culpat , culpada , culpats , culpades |
Definició
- Atribuir la causa d'un mal a algú o l'autoria d'un delicte.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017